Categoria:Uncategorized

Al coll de Can Xerrac conflueixen diversos camins que connecten diferents vessants, a cavall entre Canyamars, Veïnat de Mata, Sant Andreu de Llavaneres i el Corredor. El nom d’aquest coll es refereix a la masia de Can Xerrac, construïda al segle XVIII-XIX, protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)  i situada a pocs metres del camí d’accés que comença al propi coll. La masia s’ubica a la capçalera del denominat fondo Guitart, un dels camins més tradicionals que porta des de Mataró fins a la riera de Can Rimbles, i d’aquí al nucli de Canyamars.

En aquest punt de confluència, hi trobem les restes de la quarta fita del límit del terme municipal entre Mataró i Llavaneres. Aquesta fita tenia les inscripcions M i LL, relatives a Mataró i Sant Andreu de Llavaneres, però, malauradament, en l’actualitat ja no en queda quasi res. El camí continua pujant, ara per un paisatge de bosc mediterrani, cap al coll de Llorita, que separa els termes de Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres. Tot seguit, la inclinació es modera per recórrer la serra de la Polseruda fins anar a buscar la Creu de Rupit, el coll que separa les conques de les rieres de Sobirans i Canyamars, una important cruïlla de camins a prop del límit entre el Vallès Oriental i el Maresme.

Aquest QR forma part d’un conjunt de punts d’informació al llarg del GR-83 que s’ha materialitzat gràcies a alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Meritxell, en el marc del Servei Comunitari, en col·laboració amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró. Per saber-ne més sobre el Servei Comunitari clica aquí.

L’Ermita de Sant Martí de Mata és una capella rural que també va tenir funcions de parròquia i que se situava a la vil·la de Mata, a uns 330m d’altitud. Fou construïda al segle XI com a sufragània (dita aquella que depèn d’una ermita eclesiàstica principal) de Santa Maria de Mataró, tot i que el seu origen és anterior, probablement al segle X.

El seu estil és preromànic, de planta rectangular. Als inicis del segle XX es trobava molt deteriorada. El 1926 es va ensorrar part del sostre i l’altar barroc oferia un aspecte llastimós. El 1933 el propietari de la capella hi va fer obres de consolidació i altres persones del veïnat i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró van sufragar la restauració del retaule, que posteriorment va ser cremat durant la guerra civil. El 1955 es van refer les parets, la teulada, el paviment i l’ara de pedra de l’altar.

L’ermita, d’una sola nau i sense absis, té un portal adovellat de punt rodó a la façana lateral, on hi ha també tres prominents contraforts. El sostre està format per un embigat de fusta, la teulada està formada per dos pendents i hi ha un campanar d’espadanya per una sola campana. L’edifici també comptava amb un cementiri annex, avui desaparegut.

Actualment, l’ermita és oberta al culte al mes de novembre, per l’aplec de Sant Martí, i també, de manera excepcional, a l’octubre durant l’edició de l’anomenada “La Marxassa”, caminada de resistència que organitza cada any l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. L’ermita de Sant Martí de Mata està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Fonts consultades:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8674

Graupera i Graupera, Joaquim; Clariana i Roig, Joan-Francesc. «Sant Martí de Mata». A El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 494-495 (Catalunya Romànica, vol. XX).

Aquest QR forma part d’un conjunt de punts d’informació al llarg del GR-83 que s’ha materialitzat gràcies a alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Meritxell, en el marc del Servei Comunitari, en col·laboració amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró. Per saber-ne més sobre el Servei Comunitari clica aquí.

L’ermita de Sant Miquel de Mata està situada en el terme municipal de Mataró, en el veïnat de Mata, prop de l’església de Sant Martí, en una elevació del terreny entre el torrent de la Caseta i el torrent de Sant Miquel, a uns 225 m d’altitud.

L’ermita de Sant Miquel de Mata és un edifici religiós, d’estil gòtic tardà dels segles XV- XVI, d’una sola nau, coberta per una volta ogival de tres trams, dos d’ells de planta quadrada, i un absis poligonal. Les voltes tenen les nervadures de pedra. Només hi ha esculpides les claus i les cartel·les d’arrencament de les voltes. A l’exterior, l’ermita està coberta per una teulada de dos vessants i l’entrada principal és al mur de migdia, que presenta una gran porta dovellada, una espitllera i tres contraforts.

Al costat de l’Evangeli hi ha la capella de la Mare de Déu, possiblement de finals del segle XVII o principis del XVIII. De la mateixa època és també la sagristia adossada al mateix costat, amb una porteta que comunica amb el presbiteri. A l’exterior, a l’entorn de l’absis i al davant està situat el cementiri del veïnat, construït el 1805, i adossada a l’altre mur del temple hi ha la casa de l’ermità, masoveria coneguda com a “Cal Monjo”.

El primer document on apareix l’ermita de Sant Miquel de Mata és del 1446 en què, després d’una visita pastoral, queda descrita com a parròquia sufragània, és a dir, depenent de Santa Maria i s’ordena que s’hi facin misses els diumenges i festivitats.

Roser Salicrú, en el seu estudi sobre els efectes que va causar el terratrèmol del 1448, al llarg de tota la costa del Maresme, va determinar que aquest sisme no va afectar gaire la capella de Sant Miquel, donada la seva recent construcció. L’ermita va ser molt malmesa durant la guerra civil i el 1941 se’n va iniciar la restauració.

L’Ermita de Sant Miquel de Mata està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Fonts consultades:

Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Fitxa (gencat.cat)

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-miquel-de-mata-mataro-maresme/

https://quimgraupera.blogspot.com/2009/02/capella-gotica-de-sant-miquel-de-mata.html

Salicrú i Lluch, Roser. «Mataró 1453. Efectes i emmarcament del terratrèmol de 1448». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, [en línia], 1993, Núm. 46, p. 3-21, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115947

Fulls núm. 46 del MASMM

Aquest QR forma part d’un conjunt de punts d’informació al llarg del GR-83 que s’ha materialitzat gràcies a alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Meritxell, en el marc del Servei Comunitari, en col·laboració amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró. Per saber-ne més sobre el Servei Comunitari clica aquí.

Ens trobem en una cruïlla de camins. En aquest punt, es poden contemplar diferents masies i cases històriques de Mataró, que formen part de l’anomenat Veïnat de Mata. Entre aquestes podem trobar: Can Pineda, Can Pera, Can Gol, Can Volart, Can Guanyabens, i  Can Tria que dona nom a la famosa torre de guaita, la Torre de Can Tria.

La més destacada és aquesta última, Can Tria de Mata. Està formada per una masia i una torre de defensa que es va construir al segle XVI, dins d’una propietat privada. La torre és de planta quadrangular situada al costat mateix de la masia. Consta d’una planta baixa i quatre pisos i té la coberta a quatre vessants. Es tracta d’un edifici molt robust, amb poques obertures formades per finestres amb decoracions renaixentistes. Els matacans del pis superior en reforcen l’aspecte de fortificació. La Torre de can Tria de Mata està protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Més endavant, només entrar en l’espai natural, el sender passa per l’ermita gòtica de Sant Miquel de Mata, primer, i per l’ermita romànica de Sant Martí de Mata, una mica més endavant.

Fonts consultades:

Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Fitxa (gencat.cat)

https://www.mataro.cat/ca/temes/urbanisme/el-patrimoni-arquitectonic-i-el-paisatge-urba/documents/fitxes-incorporades.pdf (fitxa 419)

Aquest QR forma part d’un conjunt de punts d’informació al llarg del GR-83 que s’ha materialitzat gràcies a alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Meritxell, en el marc del Servei Comunitari, en col·laboració amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró. Per saber-ne més sobre el Servei Comunitari clica aquí.

Arribats a aquest punt us recomanem que acabeu de pujar al turó per gaudir d’unes vistes magnífiques  de l’espai agrari –agrícola i forestal- del terme municipal i també dels pocs vestigis de les construccions que antigament havien coronat el turó.

La torre fortificada de planta quadrada que s’observa actualment es coneix com a Torre d’Onofre Arnau o Torre de Mata, situada a sota d’on hi havia hagut el castell de Mata. La Torre està protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Al costat de la torre hi ha restes del que va ser la masia de Can Triter, construïda el segle XV. Per això, la torre també és coneguda com a Torre de Can Triter. Originalment s’hi accedia pel primer pis, per una porta actualment tapiada, sense comunicació amb la planta baixa, com a mesura de protecció davant de possibles atacs. Ha estat restaurada recentment.

A dalt del turó hi ha localitzat un jaciment arqueològic protegit com a Bé Cultural d’Interès Local amb restes d’un poblament d’època ibèrica, estances d’època romana i estructures d’època medieval.  Són poques les restes que queden del castell. Apareix citat per primer cop l’any 1040. En aquesta posició el castell tenia un lloc privilegiat des d’on es veia una gran extensió del territori. Era, per tant, una construcció que servia per protegir la ciutat, juntament amb altres punts estratègics, com ara la de la Masia de Can Tria –situada a la carretera de Mata, que uneix Mataró amb Llavaneres–, o la del castell de Burriac, o bé també la torre de defensa de Can Palauet de Mataró. El castell va cremar completament a inicis del segle XVI i va ser abandonat. Des de llavors, s’ha anat deteriorant i destruint amb el pas del temps fins a desaparèixer pràcticament del tot.

Fonts consultades:

*Pla especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic

* Pàgina web de l’Open Puig i Cadafalch

https://openpuigicadafalch.cat/

Edició 2012, itinerari 3 (les Cinc Sènies i el seu aqüeducte)

Edició 2016, itinerari 2 (torre d’Onofre Arnau)

*Sender de Gran Recorregut GR-83

https://senders.feec.cat/fem-muntanya/senders/sender/gr-83-cami-del-nord/

* Zona agrícola de les Cinc Sènies

“Descobrim Mata, les Cinc Sènies. Itineraris de natura, agricultura, història i paisatge.”

Oriol Bassa, David Farell i Francesc Navarro

* Castell de Mata o d’Onofre Arnau

“L’arquitectura militar medieval. Les excavacions al castell de Mata (Mataró).”

Josep A. Cerdà, Carles Martí i Marta Santandreu

Jornades d’història i arqueologia medieval del Maresme

Del 13 al 30 d’octubre de 1999

Aquest QR forma part d’un conjunt de punts d’informació al llarg del GR-83 que s’ha materialitzat gràcies a alumnes de 3r d’ESO de l’Escola Meritxell,  en el marc del Servei Comunitari, en col·laboració amb l’AGRUPE, i el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Mataró.  Per saber-ne més sobre el Servei Comunitari clica aquí.