Escalada L’Agrupació Científico-Excursionista organitza cursos d’escalada des de fa més de 50 anys.L’escalada en roca com a especialitat de l’excursionisme va començar a l’entitat de la mà del soci Josep Montesinos i de companys seus del Centre Excursionista de Badalona. Les primeres referències escrites en butlletins de l’entitat daten de l’any 1953 quan la secció de muntanya es va dividir en dues subseccions: la d’escalada i la d’alta muntanya. A la tardor de l’any 1959, i gràcies a la col·laboració dels badalonins, s’organitzà el primer curset amb setze persones inscrites, un parell d’elles després van marxar a l’UEC i només una va continuar escalant amb en Montesinos en el si de l’entitat.A la dècada dels 60 es van anar organitzant nous cursets encara que no és fins als anys 67 i 68 – aquí hi ha dubtes de si aquests anys es corresponen amb el tercer i el quart; dels cursets que hi ha referències documentades- que aquests es converteixen en activitats de l’entitat amb una participació massiva -entre trenta i quaranta persones- de socis i joves que esdevindran, a partir d’aquell moment socis molt actius de l’agrupació; val a dir que, en aquells cursos hi havia un grup nombrós de socis que no escalaven però que acompanyaven als monitors i cursetistes en les sortides de pràctiques. D’aquella època daten els primers autocars que l’Agrupació va contractar per fer sortides.A la dècada dels anys 70 es consoliden els cursets: cada tardor les sortides del curset d’escalada al Figaró, Montserrat i Pedraforca es converteixen en els esdeveniments socials i esportius de l’entitat més rellevants i que comporten la principal porta d’entrada de nous socis a l’Agrupe.De totes maneres, els primers anys de la dècada van ser complicats per diferents motius: eren activitats amb molta participació, els aspectes organitzatius de la casa eren sovint caòtics, i sobretot, els nivells tècnics dels monitors eren molt desiguals, doncs encara no hi havia monitors titulats. Cal recordar però, que aquells anys van començar haver-hi a Mataró els primers titulats de l’ENAM (Escuela Nacional de Alta Montaña). A partir dels anys 75 i 76 l’organització dels cursets es consolida i el nivell dels monitors és manifesta cada cop més alt: a més dels monitors titulats i els experts, es consolidà la figura de l’ajudant de monitor. Probablement, és entre els anys 80 i els primers anys del S.XXI on, sens dubte, trobarem l’època daurada dels cursets d’escalada. Potser algun dia caldrà fer un estudi acurat de tots aquests anys; però ara i aquí només apuntar alguns fets o trets:1) Els cursets es converteixen en una de les activitats anuals de l’agrupació de més èxit;2) L’antiga ENAM es converteix en la nova ECAM (Escola Catalana d’Alta Muntanya) i, a la vegada, hi ha nous monitors de l’agrupació titulats;3) L’inici dels rocòdroms i de l’escalada esportiva farà que l’interès per aquesta pràctica esportiva s’estingui més enllà del món de l’excursionisme;4) I finalment, a inicis dels 90 comencen haver-hi els primers professionals en el món dels cursos d’escalada i d’alta muntanya. Tanmateix serà aquest darrer factor -la professionalització en el món de la muntanya a casa nostra-, així com l’esclat dels anomenats esports d’aventura i les empreses corresponents, una de les causes de la davallada de cursets d’escalada a les entitats excursionistes durant el S.XXI.En l’actualitat, l’entitat continua organitzant els cursos d’escalada els quals, continuen sent un pol d’atracció per a nous i joves socis.