Escalada

L’Agrupació Científico-Excursionista organitza cursos d’escalada des de fa més de 50 anys.

L’escalada en roca com a especialitat de l’excursionisme va començar a l’entitat de la mà del soci Josep Montesinos i de companys seus del Centre Excursionista de Badalona. Les primeres referències escrites en butlletins de l’entitat daten de l’any 1953 quan la secció de muntanya es va dividir en dues subseccions: la d’escalada i la d’alta muntanya. A la tardor de l’any 1959, i gràcies a la col·laboració dels badalonins, s’organitzà el primer curset amb setze persones inscrites, un parell d’elles després van marxar a l’UEC i només una va continuar escalant amb en Montesinos en el si de l’entitat.

A la dècada dels 60 es van anar organitzant nous cursets encara que no és fins als anys 67 i 68 – aquí hi ha dubtes de si aquests anys es corresponen amb el tercer i el quart; dels cursets que hi ha referències documentades- que aquests es converteixen en activitats de l’entitat amb una participació massiva -entre trenta i quaranta persones- de socis i joves que esdevindran, a partir d’aquell moment socis molt actius de l’agrupació; val a dir que, en aquells cursos hi havia un grup nombrós de socis que no escalaven però que acompanyaven als monitors i cursetistes en les sortides de pràctiques. D’aquella època daten els primers autocars que l’Agrupació va contractar per fer sortides.
A la dècada dels anys 70 es consoliden els cursets: cada tardor les sortides del curset d’escalada al Figaró, Montserrat i Pedraforca es converteixen en els esdeveniments socials i esportius de l’entitat més rellevants i que comporten la principal porta d’entrada de nous socis a l’Agrupe.

De totes maneres, els primers anys de la dècada van ser complicats per diferents motius: eren activitats amb molta participació, els aspectes organitzatius de la casa eren sovint caòtics, i sobretot, els nivells tècnics dels monitors eren molt desiguals, doncs encara no hi havia monitors titulats. Cal recordar però, que aquells anys van començar haver-hi a Mataró els primers titulats de l’ENAM (Escuela Nacional de Alta Montaña). A partir dels anys 75 i 76 l’organització dels cursets es consolida i el nivell dels monitors és manifesta cada cop més alt: a més dels monitors titulats i els experts, es consolidà la figura de l’ajudant de monitor. Probablement, és entre els anys 80 i els primers anys del S.XXI on, sens dubte, trobarem l’època daurada dels cursets d’escalada. Potser algun dia caldrà fer un estudi acurat de tots aquests anys; però ara i aquí només apuntar alguns fets o trets:

1) Els cursets es converteixen en una de les activitats anuals de l’agrupació de més èxit;

2) L’antiga ENAM es converteix en la nova ECAM (Escola Catalana d’Alta Muntanya) i, a la vegada, hi ha nous monitors de l’agrupació titulats;

3) L’inici dels rocòdroms i de l’escalada esportiva farà que l’interès per aquesta pràctica esportiva s’estingui més enllà del món de l’excursionisme;

4) I finalment, a inicis dels 90 comencen haver-hi els primers professionals en el món dels cursos d’escalada i d’alta muntanya. Tanmateix serà aquest darrer factor -la professionalització en el món de la muntanya a casa nostra-, així com l’esclat dels anomenats esports d’aventura i les empreses corresponents, una de les causes de la davallada de cursets d’escalada a les entitats excursionistes durant el S.XXI.

En l’actualitat, l’entitat continua organitzant els cursos d’escalada els quals, continuen sent un pol d’atracció per a nous i joves socis.