Tipus d'Activitat: Exposicions

CAMÍ DELS ENGINYERS

Dissabte 5 de Juny del 2020.

Detalls de la sortida:

Km: 25

Desnivell positiu: +1500 metres

Temps: 8-9 hores

Hora i punt de Trobada: 6 del matí al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró).

Anirem en cotxe fins l’aparcament del cremallera a Queralbs.

Inici de l’etapa : 08h

Final de l’etapa: 17h

Cal portar menjar i aigua per tota la jornada, calçat adequat, barret (o qualsevol element per cobrir el cap) i crema solar. És recomanable l’ús de bastons.

Per a la realització d’aquest tipus de sortides cal bona condició física, material adequat i disposar de la llicència FEEC (C1).  En el cas que no es disposi de llicència, l’entitat s’encarrega de tramitar una assegurança temporal.

Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5€; No socis federats 8€; No socis no federats 13€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37

Descripció:

1a part: Queralbs a Comadevaca (aprox 3h)

Sortirem de l’estació del cremallera i ens dirigirem per carretera aproximadament 1km fins a l’entrada del camí de la central de Daió. Llavors pujarem 1 km per una pista asfaltada fins a la central elèctrica de Daió. A partir de llavors comença un camí rocós que va seguint el riu Freser, i que ens farà pujar 1000 metres fins al refugi de Comadevaca. Pel camí podem parar per veure el Salt del Grill. A mig camí creuarem el riu Freser a través d’un pont, per passar a la part més assolellada del camí, que també és la que té més pendent.

2ª part: Comadevaca a Núria (aprox 3h)

Aquesta part es tracta del camí dels Enginyers en si. El van construir els enginyers que treballaven en el projecte de construcció d’una presa a la vall de comadevaca, i que s’allotjaven a la vall de Núria. Aquesta presa finalment no es va construir però ens van deixar amb un camí amb unes vistes espectaculars.

Es un camí escarpat, que puja i baixa contínuament, i on es troben alguns passos laboriosos, amb alguna grimpada, uns esglaons instal·lats en una roca, i una secció on hi ha unes cadenes instal·lades per facilitar la progressió.

3ª part: Núria a Queralbs (aprox 2h)

Aquesta part és opcional, ja que un cop s’arriba a la vall de Núria es pot agafar el cremallera per baixar fins a Queralbs.

Per qui vulgui baixar a peu, baixarem pel camí Vell (que va ser l’inici de la última etapa del GR11). Es tracta d’un camí pedregós, d’uns 8 km, que va seguint el riu Núria. A meitat de camí es troba la impressionant cascada de la Cua de Cavall. També trobarem el Pont del Cremal, un antic pont de pedra patrimoni arquitectònic català.

Organització: Ester Navarro

Matinal a El Rodal (Sabadell)

Itinerari de 9,5 kms:

El Rodal – Ermita de St. Vicenç de Jonqueres – Font de Jonqueres – Font de la mina del Pigat – Torre del Canonge – Ermita M. D. dels Dolors –
Ermita M. D. de Togores – Pi de les 3 Besses de Can Vilar o de les 3 branques – Forn d’obra de Can Vilar – Can Moragues – Font de Can Moragues – Torrent de Colobrers – Font de la Tosca o dels Degotalls.

Desnivell + 167 m alçada màxima 287 m
Desnivell – 167 m alçada mínima 169 m

Hora i punt de sortida: 8 del matí al Clos Arqueològic Torre Llauder (Mataró).

Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.

Preus: socis federats gratuït; Socis no federats 5€; No socis federats 3€; No socis no federats 8€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37

Descripció

Un cop passat Sabadell, a la Crta de Prats de Lluçanes, B-124, trobarem un conjunt d’empreses que ens queden a banda i banda de la carretera, hem d’agafar la primera sortida a la dreta, abans de passar el pont. Aparquem els cotxes al c/ Jonqueres al marge dret del riu Ripoll.
El Rodal és un conjunt d’espais agro-forestals que es volen mantenir, en l’espai i en el temps, i que formen part indestriable del medi natural del Vallès.
Sortirem pel marge esquerra del riu Ripoll. Arribarem a la zona humida de depuració terciària, destinada a aprofitar les possibilitats de les plantes aquàtiques: canyís, boga, jonc, càrex i lliri groc. Les arrels d’aquestes espècies actuen com a filtre de depuració natural de les aigües que provenen de la planta de depuració de Can Roqueta i que contribueixen a la millora de l’aigua que s’aporta al riu tan superficial com subterrània. És un bon lloc per poder veure ànecs, capbussets o polles d’aigua. També si tenim sort podrem veure el blauet, el bernat pescaire, les garcetes i l’esplugabous. Hi ha un espai habilitat per avistar-los. En aquest punt, creuarem el riu pel gual de St. Vicenç de
Jonqueres per anar a l’altre banda i enfilar-nos per unes escales que ens portaran a l’ermita del mateix nom. La rodejarem i baixarem per la banda nord on trobarem la Font de Jonqueres, hi raja un rajolí gota a gota. Molt a prop hi ha una zona de pícnic que podem aprofitar per esmorzar.
Reprendrem la marxa per tornar a creuar la passera sobre el riu i per la seva banda esquerra anar a trobar la Font de la Mina del Pigat, no raja. Després ens enfilarem suaument fins les runes de la Torre del Canonge, masia medieval, i la seva ermita de la M. de D. del Dolors. Anirem per un bosc a buscar l’ermita de la M. D. de Togores que està dins de la propietat de la masia Can Pagès Vell i que ens haurem de contentar en veure de lluny, ja que els propietaris han prohibit el pas. Seguirem cap al Pi de les 3 Besses de Can Vilar o de les Branques, catalogat d’interès local. D’aquí ens dirigirem al Forn d’Obra de Can Vilar, preindustrial, situat al sot del Balasc, utilitzat per fabricar material de construcció que feien amb l’argila de l’entorn i l’aigua que circulava pel sot. Anirem pel Bosc de Can Vilar i passarem per camps d’oliveres fins arribar a Can Moragues, masia en actiu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arribarem al Torrent de Colobres que de moment passarem de llarg, abans ens arribarem a la Font de Can Moragues, un bonic indret on hi raja un bon doll d’aigua que es recull en una bassa que hi ha davant i que porta el seu sobrant al torrent abans esmentat. Reculem un xic les nostres passes per endinsar-nos en el idíl·lic Torrent de Colobrers, també conegut com torrent de la Tosca o de Can Pagès. Es nodreix de diferents aqüífers de la zona i de les dues fonts que donen directament l’aigua al torrent, la Font de Can Moragues i la de la Tosca. Des de 1856 bona
part de l’aigua es recollida per una resclosa i una mina que a traves d’una canal amb galeries subterrànies porta l’aigua als conreus de diferents propietats de la zona i dels horts a peu del riu Ripoll. El seu micro clima molt humit, afavoreix el creixement i la conservació de tota una varietat d’espècies vegetals, tant d’arbre (saücs, plàtans, pollancres, pins i alzines) com de plantes ( falgueres, cua de cavall, etc). Una altra característica, es el pont o cavitat que sembla que aguanti tota la muntanya, es va fer per l’erosió de l’aigua a les parets de la muntanya, per evitar fer tot un meandre a la muntanya. Quan baixa molta aigua fa un salt molt bonic. Durant el trajecte passarem per la Font de la Tosca o dels Degotalls recoberta de molses i falzies. La pedra tosca es forma en precipitar el carbonat de calci sobre les molses i falzies. També passarem per diversos ponts per creuar el torrent. Finalment sortirem de la gorja que l’ha encinglerat per la masia de Can Pagès i retornar al cotxe.