La sortida comença des del pont de Penavera. Per arribar-hi, agafem la N230 direcció Benavarri, i uns 11 km abans d’arribar-hi, agafem el trencant cap a Estopinyà (just on hi ha l’aeròdrom de Benavarri). Poc abans d’arribar a Estopinyà, agafem una pista de forestal (recomenable cotxe alt) d’uns 6 km.

Pasat el pont, deixem els nostres vehcles i comencem la ruta.

La ruta no té cap dificultat tècnica, llevat que al Castell del Vilot de Finestres per anar a l’ermita de Sant Vicenç de Finestres, hem de baixar dos metres per unes grapes que de tornada les haurem de pujar. Hi ha un cable de vida per agafar-s’hi

Gran part del recorregut és per pista ample, excepte la baixada des de la creu fins al poble de Finestres i el tram entre les roques de la vila.

Les Roques de la Vila, també anonenades dents de Finestres, són una formació rocosa situada a la desembocadura del riu Guart a la Noguera Ribagorçana, al pantà de Canelles.

Consisteixen en uns estrats erosionats de pedra calcària, que formen dues fileres de crestes rocalloses en forma de muralla, entre les quals hi ha les restes del Castell del Vilot de Finestres i l’ermita de Sant Vicenç de Finestres.

Sant Vicenç de Finestres és una església romànica del segle xi, recentment restaurada. Aquesta església és situada al mateix indret on hi ha les restes del castell del Vilot de Finestres.

És un edifici ruïnós, d’una sola nau, molt estreta, que aprofita una llenca rocallosa en la formació de l’extrem de llevant del mur nord. La nau és coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, parcialment aterrada, suportada per arcs formers que reforcen i articulen els murs laterals. D’altra banda, la volta és reforçada per dos arcs torals, dels quals el situat més a llevant arrenca de sengles pilastres que delimiten un àmbit diferenciat que precedeix l’absis semicircular. L’absis s’obre amb un estret arc presbiteral.

Tots els arcs, tant els torals com els formers, arrenquen de senzilles impostes. La volta de la nau s’inicia a partir d’una imposta bisellada a la meitat de llevant i rectangular a la part de ponent, bisellada a la meitat de llevant i rectangular a la part de ponent. Cal assenyalar que l’arrencada de la volta és endarrerida amb relació al parament dels arcs formers, de manera que l’arc toral de ponent arrenca del pla del parament dels arcs formers.

La porta, ara destruïda, se situava a la façana oest, on hi ha un gran esvoranc. L’edifici conserva dues finestres de doble esqueixada. Una es troba a la façana sud, a l’àmbit preabsidal de la nau, i l’altra al centre de l’absis, amb un arc monolític i amb una senzilla ornamentació geomètrica (una flor de vuit pètals).

Les façanes no tenen ornamentació. L’edifici, en el seu conjunt, presenta un aparell molt uniforme, format per carreus ben escairats i polits, disposats en filades uniformes i irregulars, d’una horitzontalitat no gaire reeixida. S’evidencia una obra construïda dins els paràmetres de l’arquitectura del segle XII, però executada amb una certa rusticitat i manca de cura en els paraments, que contrasta amb la correcta talla dels carreus.

D’altra banda, cal tenir en compte la peculiar utilització dels arcs torals com a instrument d’organització espacial. Aquests arcs defineixen dos àmbits a l’interior de l’església, que recorda la solució emprada, amb anterioritat, a l’església del monestir de Sant Martí del Canigó. Per acabar, és destacable l’ús dels arcs formers com a instrument d’articulació dels murs, els quals enriqueixen i augmenten visualment l’espai interior de l’església, de dimensions molt reduïdes i fortament desproporcionada en alçada, sobretot en relació amb la seva petita amplada.

L’ermita de Sant Marc, al seu interior podem veure un modern mural, còpia d’un mosaic medieval que es conserva a la basílica de Sant Marc de Venècia, amb el sant i mariners dins una nau i dues illes al costat dret. La iconografia fa referència a un miracle d’aquest evangelista. L’any 828 uns mercaders venecians van sostreure a Alexandria les relíquies del sant, enterrat en aquesta ciutat des del seu martiri i mort, i les van embarcar rumb a Venècia. A l’alçada de les illes Estròfades, al mar Jònic (aleshores, segons la llegenda, una sola illa), es va desfermar una tempesta que empenyia la nau contra les roques. Per la intercessió de Sant Marc, qui va aparèixer per guiar la barca, l’illa es va dividir en dos per formar un passadís per on va passar la nau, i així va poder continuar fins a Venècia, on a partir d’aleshores Sant Marc seria el seu patró.

Finestres és un despoblat que pertany al municipi de Viacamp i Lliterà(Ribagorça) situat a 511 m d’altitud, al vessant meridional de la serra de Savinós. L’església parroquial depenia de l’arxiprestat d’Àger. Al s XIX formava un municipi; fins al 1965 formà part del de Fet.

A la plaça d’aquest poble abandonat, amb un gran safareig i font, on ja fa molt temps que no corre l’aigua, així com les ruïnes de l’església de Santa Maria, i la Casa Coix, única edificació dempeus habitada estacionalment. Sembla ser que la causa principal del seu despoblament fou la construcció, l’any 1960, del pantà de Canelles, que anegà moltes terres de conreu i la comunicació directa amb els pobles veïns catalans.