FAQS per a federats FEEC fase 0/1

Us actualitzem les preguntes més freqüents segons els nous criteris d’activitat esportiva autoritzada en FASE 0 i 1. Ordre SND/414/2020 Ministerio de Sanidad i segons la interpretació feta des del Govern de la Generalitat us adjuntem les FAQS a partir d’aquest dilluns 18 de maig. 

La llicència em cobreix tot i que s’allargui l’estat d’alarma?

Sí, la llicència donarà cobertura a tots els federats i federades que practiquin els esports i les activitats cobertes per la nostra pòlissa (esports FEEC ). Sortir a passejar per la ciutat no és un esport FEEC. Fer senderisme o marxa nòrdica a centres urbans sí que ho són. Exclusivament es disposarà de cobertura si la pràctica de l’esport es fa complint estrictament les normes decretades en la “Orden SND/414/2020”.

La llicència federativa de la FEEC serà l’identificador dels federats.

Canvien les franges horàries?

No, si ets federats pots fer esport dos cops al dia i sense límit de temps.

Les franges horàries es mantenen per fer esport. En ciutats de més de 5.000 habitants es podrà fer esport entre les 6h i les 10h al matí i entre les 20h i les 23h al vespre. En pobles de menys de 5.000 habitants la franja horària serà de 6h del matí a les 23h de la nit. Les franges horàries seran les del lloc on es faci esport.

Puc fer esport amb més gent?

No, tot i que ja estan permeses reunions o trobades de màxim 10 persones, en el cas de l’esport només es pot fer de manera individual, sense contacte i en espais oberts. En cap cas està permès fer esport en grup o un entrenament col·lectiu. Si trobem altres persones sempre mantindrem la distància mínima de 2m. i de 4m. en cas de fer curses per muntanya.

Puc sortir del meu municipi?

Sí, la limitació per fer esport pels federats en fase 0 i fase 1 serà dins la regió sanitària de residència. Es pot circular per qualsevol via o espai públic, inclosos espais naturals i zones verdes autoritzades, dins de la mateixa regió sanitària de residència per fer esport a l’aire lliure.

Caldrà portar sempre la llicència federativa a sobre com a identificatiu.

Qui pot fer esport?

Tothom que no tingui símptomes de la Covid-19. Respectant la distància sanitària i les franges horàries establertes. Es podran practicar esports com les curses per muntanya, la marxa nòrdica, la BTT …

Puc anar a escalar en roca?

Sí, si vas a una zona a l’aire lliure, en solitari i dins de la regió sanitària pots escalar.  No podrem anar dues persones en cap moment a fer escalada, ja que no està permès de moment l’esport si no és de forma individual. Des de la FEEC no recomanem la pràctica de l’escalada en solitari

Puc anar a escalar a un rocòdrom?

Sí, tornen a poder-se utilitzar les zones esportives. Aquesta fase permet fer escalada en rocòdroms a l’aire lliure amb un màxim de dues persones. Es podrà fer sempre que la instal.lació estigui oberta i compleixi les mesures sanitàries establertes des de la SGEAF. Per utilitzar els rocòdroms s’haurà de demanar cita prèvia si està obert aquest. En aquest cas haurà de ser dins la regió sanitària de residència.

Es poden fer activitats de turisme actiu a la muntanya?

Sí, es podran realitzar activitats de turisme actiu i de natura per a grups d’un màxim de 10 persones, a càrrec d’empreses registrades com a empreses de turisme actiu en la corresponent administració competent. Aquestes activitats es concertaran, preferentment, mitjançant cita prèvia. No es podrà fer senderisme en grup, si no és en una activitat dirigida.

Puc anar a la muntanya a fer esport si no estic federat?

Sí, en cas de no estar federat es podrà seguir sortint a la muntanya a fer esport de manera individual i sempre que aquesta estigui dins del teu terme municipal. S’hauran de respectar les franges horàries establertes  i es podrà sortir un cop al dia.

Puc agafar un vehicle per desplaçar-me?

Sí, només en el cas de ser federat i únicament per desplaçar-se a fer pràctica esportiva dins del propi municipi o regió sanitària. 

Més informació a.

COMUNICAT COVID-19

Seguint les indicacions de la Generalitat de Catalunya,
de les autoritats sanitàries, de la Secretaria General de l’Esport, i de l’Ajuntament de Mataró, el nostre local romandrà tancat
fins a nou avís. Així mateix, totes les activitats
programades per l’entitat queden suspeses.
Per a qualsevol requeriment, podeu enviar un correu electrònic a
info@agrupe.cat

Moltes gràcies per la vostra comprensió, i cuideu-vos!

La Junta Directiva

Inauguració de la placa en homenatge als 4 alpinistes desapareguts al Lhotse Shar

El passat 2 de desembre, tingué lloc l’acte del descobriment d’una placa en memòria de Sergi R. Escalera, Framcesc Porras, Antoni Quiñones i Antoni Sors, que van perdre la vida el 27 de setembre de 1987 al Lhotse Shar (8.382 m, Himàlaia).

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Mataró David Bote, la regidora d’Esports Marisa Merchán, el president de l’Agrupe Toni Cruanyes i el president de l’entitat el 1987 Enric Castells, així com també els familiars dels quatre alpinistes i la resta de membres d’aquella expedició, Carles Vallès, Ton Ricard i Mercè Macià.

La placa, que s’ha col·locat en un extrem de la façana del local de l’entitat, al Passatge del Pou d’Avall, va ser una iniciativa del grup municipal VOLEM Mataró que la va proposar en el ple municipal del dia 7 de juny de 2018.

Aquell 27 de setembre, Sors, Escalera, Porras i Quiñones van partir del camp base 4, a 7.350 m d’altitud, per l’aresta sud-est amb l’objectiu de muntar el camp base 5 a 7.850 m. Aquest seria el darrer camp base abans de poder fer el cim. Cap al migdia es va tallar la comunicació amb els companys que estaven al camp base 4 però tampoc es van alarmar ja que la comunicació també havia fallat en altres dies. El dia següent, el 28 de setembre, Toni Ricart va anar al camp base per inspeccionar la muntanya des d’allà sense poder divisar res estrany. El 29 de setembre, al no rebre notícies, Carles Vallès, Mercè Macià i Manu Badiola van anar a inspeccionar la zona compresa entre els 7.400 m i els 7.800 m. En un primer moment no van veure res però finalment van divisar els cossos dels seus companys en una glacera a uns 6.000 m d’alçada on havien caigut després de ser arrossegats per una allau.

L’expedició tornava a la capital del Maresme sense 4 dels seus companys. La tragèdia va colpejar els alpinistes, a l’Agrupe (com es coneix l’entitat) i la ciutat en si. Un emotiu homenatge a la plaça de l’Ajuntament va servir com a record per ells, però des d’aleshores, la ciutat no els havia recordat.

Ara, Mataró i els mataronins tenen a la seu de l’Agrupe (situada a la confluència entre la Baixada de les Escaletes i el passatge del Pou d’Avall) una placa en memòria dels 4 alpinistes i de reconeixement a la seva trajectòria esportiva.

Anys més tard, l’any 1990, Carles Vallès i Manu Badiola van fer la primera ascensió nacional al Lhotse Shar acabant així la gesta que 3 anys abans s’havia emportat la vida dels seus companys.

Aquí teniu el vídeo del resum de l’acte de la inauguració de la placa:

 

Ha mort Manolo Hernández

Ha mort Manolo Hernández 

El proppassat 16 d’octubre ha mort Manolo Hernández a conseqüència d’un accident que va patir el dia 12 a Estana on residia. Qui era Manolo Hernández? breument:un dels esportistes de la muntanya a qui els honors no el satisfeien però que se’ls mereixia àmpliament.

Nascut a Guadix (Granada) el 24 de setembre de 1941.Als seus 8 anys la família emigrà a Catalunya inicialment s’instal·laren a Argentona per al cap de poc temps van passar a viure al barri de Cerdanyola de Mataró

Començà a sortir amb gent de l’Agrupació Científico-Excursionista l’any 71. S’inicià en l’escalada però ràpidament quedà atret per l’alta muntanya quan participà l’any 1972 en un dels cursos d’Alta Muntanya que organitzava l’ACE. En ella trobava els elements que més adeien amb el seu caràcter tímid i reservat: el silenci, la solitud,  la bellesa i grandesa del paisatge.

L’any 1973, quan es complia el 75 aniversari de l’ACE, s’organitzà una expedició al continent africà Operació Kibo-73, amb dos objectius el Kibo (Kilimanjaro), i el Mont Kenya de major dificultat on aconseguiren la Punta Lenana (4.985 metres) i quedaren a pocs metres de culminar l’ascensió al Batian (5.199 metres) pel mal temps.

Formà part de l’Expedició Grönland-74,en  la qual aconsegueixen petjar i fitar sis cims verges als quals nomenaren: Mataró (2.100 m), Elbrika (2.000 m), Pica Roja (2.200 m), Catalunya (1.700 m), Científics (1.600 m) i Jaume Bonany (1.700 m). Poden semblar de poca alçada però cal tenir en compte que el camp base està a 200 metres, que no són pics sobre una carena i que la zona està inexplorada.

L’any 1975 va formar part de l’Expedició Alaska-75 integrada per set socis de l’Agrupe; cinc membres del grup repartits en dues cordades van aconseguir fer el cim del Denali (abans del 2015, Mckinley) de 6.194 m per la ruta West Buttress; aquest va ser el primer 6.000 assolit per mataronins.

L’any 1976 va formar part de l’Expedició Mataró-Wakham-76 a la serralada de l’Hindu-Kush de l’Afganistan (Himàlaia), una expedició lleugera formada només per quatre alpinistes. En Manolo Hernández i en Toni Sors van aconseguir el cim del Noshaq (7.492 m) per la ruta normal essent el primer cim de 7.000 fet pels mataronins.  

L’any 1977, conjuntament amb en Joan Garcia i Àngels Timoneda, es van afegir al grup de sis muntanyencs del Centre Excursionista del Masnou que van organitzar l’Eexpedició Kenya-77 i que aconseguí els cims del Tereri (4.714 m), el Sendeyo (4.704 m) i el Batian (5.199 m) la punta més alta del Mount Kenya.  

Una aventura singular, junt amb Joan Garcia marxen cap a Argentina el gener de 1978 i comencen a recórrer la Cordillera Andina. 9 mesos d’aventures, d’ascensions i viatges en transport públic, de treballar ocasionalment per pagar-se el menjar i el transport. Si no trobaven aixopluc barat bivaquejaven. No utilitzaren portadors ni cavalleries. Ells i la seva motxilla.,. Per fer-nos una idea d’aquesta gesta ascendiren a l’Aconcagua (6.959 m), Cerro Catedral (5.490 m), Illimani (6.492 m), Nevado d’Illampu (6.550 m). Quan estan al camp base del Huascaran sofreixen el robatori de el material tècnic de muntanya, no poden comprar-lo a Xile, no hi ha. Es veuen obligats a abandonar l’ascensió del Huascaran. Canvi d’estratègia, buscar cims que no necessitessin grampons i material tècnic d’escalada. Chachan (6.035 m), Misti (5.825 m), Pico de los Amigos (5.000 m) i Orfeón (5.550 m) tot esperant l’arribada de companys de l’ACE amb els que s’han de trobar el mes d’agost. Hem d’afegir  que en la llista de cims assolits hi ha  6 cims verges situats entre 6,150 metres i 6.550 metres. Un d’aquests cims verges el batejaren  Punta Cristiana (6.270 m). Ells no feren propaganda, amb senzillesa i molta modèstia, simplement perquè volien realitzar el seu somni: trobar-se amb la muntanya i viure-la amb plenitud. Ni la ressenya del seu viatge la feren ells sinó l’Antoni Sors la confeccionà de les seves explicacions. Una gran epopeia.Però no acaba aquí l’aventura, el mes d’agost es reuneixen amb els components de l’Expedició Maresme Andes-78, formada per membres del CE Masnou i del CE Badalona que tenen com objectiu cims d’alta dificultat el Pisco (5.700 m) i el Huandoy (6.062 m) de la Cordillera Blanca del Perú. Manolo Hernández i Joan Garcia junt a tres expedicionaris van pujar al Pisco. L’intent al Huandoy hagueren d’abandonar quan estaven a 5.700 metres després de tres dies de turmentes. El segon intent 5 dies després quan arribaven altre cop al camp dels 5.700 metres, veieren que una cordada suïssa patia un accident, descendiren per auxiliar-los. Rescataren dos escaladors de sota el rocam, abans d’arribar al camp base un d’ells havia mort.

Ja no es feu cap atac més al Huandoy i quan l’expedició del Maresme tornà cap a Catalunya ells prosseguiren la seva aventura cap a l’Equador, ara però ja amb material adequat. La seva ascensió al Chimborazo (6.272 m) feta del 8 al 12 d’octubre marcava el final del viatge. Començava la primavera austral, pluges i desglaç.

L’estiu de 1980 torna a Groenlàndia acompanyat de Jordi Mitjans i Maria Tarradellas, a una zona distinta de la que havia estat abans, totalment inexplorada i així fan 24 ascensions a cims verges als quals donaran nom oficial, un d’ells es dirà curiosament Pic Estana (1.730 m) i la resta amb noms de companys de l’ACE, com Toni Sors, Lluís Filbà o Pic de l’Autonomia (1.710 m).

1981 l’objectiu és el Karakorum, al Pakistan i d’ell el BroadPeak ( 8.043 m  ). Els expedicionaris són Antoni Sors com a cap, Agustí Sanabria, Manolo Hernández, Enric Pujol i Sergi Escalera. Una expedició lleugera per un cim sostre del món. Diferents dificultats en el atac al cim, muntar i desmuntar campaments, turmentes persistents. Un moment de bonança i es fa l’atac al cim per la cordada formada per Enric Pujol i Manolo Hernández. S’aconsegueix el cim. En el descens del cim, i quan es feia fosc, l’esllavissada d’una placa de vent arrossegà els dos escaladors. L’Enric va quedar en estat de coma i va morir al cap d’unes hores acompanyat d’en Manolo. Davant la impossibilitat de traslladar el cos del company al camp IV, i envoltat del mal temps, en Manolo, que començava a tenir problemes de congelacions, va baixar fins al camp III on es retrobà amb en Toni i en Sergi.  

En tornar de l’Himàlaia en Manolo va deixar Mataró i es traslladà a Estana per viure en la solitud de la muntanya. Va passar el primer hivern a l’aixopluc de la pallissa de Cal Basté amb unes vistes extraordinàries del vessant nord i les parets del Cadí. Va començar a treballar en feines que li donaven els veïns del poble i va acabar llogant l’antiga escola del poble.  S’enamora de Lourdes Gispert i quan ella compleix els 18 anys deixen Estana  per venir a viure a Mataró. Altre cop a Cerdanyola torna a la seva feina de teixidor. Aquí crien els seus dos fills, en Jessed i la Hamina. La felicitat es trenca i Manolo sofreix una dura sotragada, la Lourdes emmalalteix i mort prematurament l’any 1999, essent enterrada a Estana. En Manolo, en Jessed i la Hamina van continuar vivint a Mataró fins a la seva jubilació i la majoria d’edat dels fills. Cap allà l’any 2004, quan en Jessed ja vivia a la Cerdanya, en Manolo es traslladà a viure definitivament a Estana.

L’herència de l’amor a  la muntanya l’ha depositada en el fill “Tito”Jessed, qui s’ha convertit en un dels millors corredors de curses de muntanya i d’ultra trails de Catalunya i Espanya.

En Manolo era un home senzill, noble, sincer, de poques paraules, poc amic de criticar i molt d’ajudar. La seva modèstia no li permetia fardar de les seves gestes Compartia desinteressadament el poc que tingués. Un gran home en un cos petit i ferreny.

La seva vida, pròpia d’un aventurer d’altres temps, ha quedat segada per un accident fortuït.

Descansa en pau al costat de la Lourdes. T’ho mereixes.

 

Manolo Hernández al cim del Broad Peak (8.047 m) el 5 d’agost de 1981

L’Agrupe fa entrega de la samarreta de la Marxassa 2017 a Òmnium Maresme

Ahir al vespre una representació de l’Agrupació va fer entrega de la samarreta de la Marxassa d’enguany a Òmnium Maresme. El motiu de l’acte és degut a que a la samarreta que enguany es va donar als participants de la caminada celebrada el passat 21 d’octubre, s’hi va incloure el lema: “Llibertat presos polítics”, en un clar gest  de suport a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium i l’ANC, empresonats per l’estat espanyol.

A més, l’Agrupació farà arribar a través de les seves respectives entitats, una samarreta a cadascun dels Jordis, acompanyades d’una carta de suport, en una clara manifestació del compromís amb la defensa de les llibertats democràtiques i dels drets civils del país.

Representants de l’Agrupe, Òmnium i l’ANC, ahir a la seu d’Òmnium a Mataró.
La samarreta de la Marxassa 2017