Intinerari pel Parc Natural comunal de les Vall de Comapedrosa per pujar al segon
sostre d’Andorra. Cim poc freqüentat a jutjar pel fet que els camins que hi menen no
són gens fressats.

Fins als Estanys Forcats el camí és fàcil de fer i seguir. És a l’accés i descens del cim on
pot sorgir la dificultat que, més que als passos en sí (PD/II en condicions estivals), rau
en escollir correctament l’itinerari. A l’hivern, a partir del Pla de l’Estany, és una zona molt exposada als allaus. La neu sol mantenir-se als Estanys Forcats fins ben entrat l’estiu.

Per a la realització d’aquest tipus de sortides cal bona condició física, material adeqüat i disposar de la llicència FEEC (C1).  En el cas que no es disposi de llicència, l’entitat s’encarrega de tramitar una assegurança temporal.

Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5€; No socis federats 8€; No socis no federats 13€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37

Fitxa:

Accès: Aparcament Porté Puymorens
Distància: 12,1 km
Temps: 7-8h
Desnivell acumulat: +1392m
Dificultat tècnica: PD
Dificultat física: Difícil
Logística: benzina a compartir
Mataró-Arinsal : 3h
Sortida dissabte: 6:00 al clos arqueològic Torre Llauder de Mataró.

Accés
Al capdamunt d’Arinsal quan la carretera fa un gir de 180º per pujar a les bordes de
Comallempla, anem a la dreta i creuem el túnel. Just a la sortida baixem, també a mà
dreta, a la carretera dels Prats Sobirans. Hi ha poc espai. L’alternativa és deixar el
vehicle a l’aparcament d’abans del túnel.

Prats Sobirans (1560m)
Pugem per la pista paral·lela al dic d’Arinsal, que tot seguit fa una colzada a l’esquerra.
L’abandonem per un camí a mà dreta (accés indicat al parc per corriol) que guanya
alçària ràpidament entremig del bosc. A les bifurcacions, totes ben senyalitzades,
seguim les indicacions al refugi del Pla de l’Estany, estanys de Montmantell i estanys
Forcats. També hi ha senyals de continuïtat del GRT/GR 11.1, del GRP (vermell i groc) i
del sender comunal (punts grocs)
Sortim a la borda de la Coruvilla, on ens cal continuar per pista en fort pendent. Més
amunt, quan s’aplana, podem deixar-la pel camí del rec d’Areny, ben indicat a mà
dreta.
S’acaba el bosc, deixem a mà dreta el GRP que marxa al refugi de les Fonts pel camí de
la Socarrada de coll Carnisser, passem pel costat de l’estanyol i atenyem el refugi.

Refugi del Pla de l’Estany (2050m)
Com la majoria dels refugis lliures d’Andorra té una estança reservada a pastors i
forestals i una altra de lliure amb capacitat per a sis places amb lliteres, taula, llar de
foc, bancs i font al costat. Com que s’hi pot accedir amb tot-terreny no és estrany
trobar-lo ocupat per caçadors o altre gent, a més d’excursionistes.
L’estany i el refugi estan situats al fons de la coma o circ coronat pel cordal entre el
Comapedrosa i el pic de la Pala de Coll Carnisser.
Per salvar el fort desnivell, el camí fa marrada dibuixant un cercle, en el sentit contrari
a les busques, i va a buscar unes lleixes al peu del Port Dret. Creuem el torrent, deixem
a mà dreta el camí als estanys de Montmantell per després, en fort pendent, guanyar
les lleixes i tornar a creuar el torrent de Port Dret (precaució: terreny humit i/o glaçat,
atenció a les relliscades!) i el del Bancal Vedeller. Deixem una ampla i oberta canal a
mà dreta i, seguint una rasa (W), atenyem el primer dels estanys.

Estanys Forcats (2635m)
A la riba del primer estany encara no podem albirar els altres. Deixem el camí, i amb ell
el GR, que continuen a mà dreta per vorejar-lo.
A mà esquerra, sobre un llom, hi ha l’antic refugi metàl·lic. Resguardat al darrere del
llom hi ha el nou, de fusta i més ben condicionat, amb capacitat per a sis places.
La Roca Entravessada és el cim que tenim just davant en el sentit d’arribada (W), amb
l’aparença d’un cim bicèfal, amb un contrafort o bony més baix a l’esquerra, del que es
despenja un llarg esquenall. Guanyarem el cim per la carena d’aquest llom.
Si ens hi fixem bé, veurem una petita protuberància a l’extrem esquerre de la carena.
No és altra cosa que una gran fita, referència de per on podem d’atènyer la carena.
A partir d’aquí abandonem el camí fressat i els senyals. Solament fites escadusseres i
esparses, pel que serà millor guiar-nos pel sentit comú, amb la premissa que si topem
amb un pas difícil, anem per mal camí.
A mesura que guanyem alçada ja podem albirar el segon estany. Un cop a la carena

també el pic de Baiau i la collada del Forat dels Malhiverns, entre aquest i el
Comapedrosa.
La carena és ampla i podem resseguir-la pel fil, apartant-nos-en puntualment pel
vessant dels Malhiverns. Fins que topem amb el contrafort. Tan podem optar per
escometre’l directament, com esquivar-lo per l’esquerra seguint una estreta vira amb
certa exposició. En ambdós cassos ens caldrà grimpar.
Superat l’esperó solament ens cal remuntar la pala meridional, entre rocam i herbei,
per guanyar el cim.

Roca Entravessada (2925m)
Segon cim més alt d’Andorra, darrere del seu veí el Comapedrosa. Malgrat això no
ofereix una gran panoràmica. Per migdia l’esmentat Comapedrosa i pel nord
l’allargassada carena del Medacorba, de semblant alçària, li ho priven. Però és
especialment interessant el que podem albirar vers ponent: des del circ de Baiau fins al
Monteixo.
Baixarem pel vessant nord. És un tram delicat, més perquè cal estar atents a no
encigalar-nos innecessàriament que pels passos en sí. Hi ha fites. Primer desgrimpem
unes lloses per entaforar-nos en una canal que seguim fins a un ressalt prou dret,
moment en que l’abandonem per la dreta. Després trobem un parell d’esperons. Els
esquivem flanquejant-los per l’esquerra, per la base, rebutjant altres fites que ens
menen fer-ho per una cornisa estreta i exposada.
Ultrapassats els dos esperons s’acaben les dificultats.

Collada dels estanys Forcats (2743m)
Retrobem el GR que baixa al circ de Baiau. Ara podem albirar el tercer i més petit des
estanys, arrecerat en una graonada a la falda del Medacorba.
Seguim el fàcil sender que faldeja pel tarter de la Roca Entravessada fins a la riba del
primer estany on, sobre els nostres passos, desfem el camí de l’anada.
Passada la borda de la Coruvilla, per variar, podem optar per deixar el corriol i anar a
buscar la pista, passant per la font de Moixó.