Montardo i Montardo Petit pels Estanhs de Restanca, Seslòsses i Cap deth Port, les Basses de Montardo i la Vall de Loseron.

RECORREGUT, 16.83Km.

DESNIVELL, 1462m ,

ALÇADA MÀXIMA. 2827m.

TEMPS, 10.5h.

DIFICULTAT, Moderada.

Magnífica ruta sortint des l’aparcament de la Ribera de Valarties (a prop del Pònt deth Ressèc) en la que pujarem per fressats i senyalitzats senders tot passant pel Lac dera Restanca i el seu refugi, l’Estanh deth Cap deth Port i el Coret de Oelhacrestada fins assolir els panoràmics cims del Montardo Petit (2781m) i el Montardo (2833m). En contrast amb la concorreguda i fàcil pujada, per completar el cercle farem una baixada solitària i força aventurera sense camí definit passant per les Basses de Montardo i el bonic Estanh de Seslòsses fins sortir a la pista de la Vall de Loseron, per la que davallarem fins el punt d’inici.

RECORREGUT: Aparcament de la Ribera de Valarties (a prop del Pònt deth Ressèc)-Barraca i Pontet de Rius-Lac Era Restanca-Refugi dera Restanca-Estanh deth Cap deth Pòrt-Coret de Oelhacrestada o Port de Rius-Montardo Petit (2781m)-Còth de Montardo-Montardo (2833m)-Basses de Montardo-Estanh de Seslòsses-Aparcament de Sauvadies-Vall de Loseron-Cabana de Loseron-Pònt de Loseron-Aparcament de la Ribera de Valarties (a prop del Pònt deth Ressèc).

CRONICA: Desde Arties prenem una pista indicada cap a “Restanca” i “Montarto” que remunta al S l’Arriu de Valarties fins l’aparcament de la Ribera de Valarties (poc despres del Pònt deth Ressèc), des d’on la circulacio esta prohibida a excepcio dels taxis. Iniciem la caminada seguint la pista (senyals GR) per la que em arribat cap a “Restanca” i “Montarto” (indicat) tot remuntant (SO) pel vessant orografic dret l’Arriu de Valarties. Poc mes amunt deixem a la dreta un cami indicat que ens portaria a l’Àrea de lleure de Prat de Ponin i seguim pujant suaument per la pista entre pins i bedolls al SO fins que aquesta finalitza en l’aparcament del Pontet de Rius (on nomes hi arriben els taxis), al costat del qual trobem la Barraca de Rius (que més que una barraca sembla un refugi). Seguim les indicacions cap al “Montardo” i “Refugi dera Restanca” per un sender fressat (senyals GR i grocs) que s’enfila per darrera de la Barraca de Rius a l’esquerra i amb tendencia al S tot serpentejant i amb trams perfectament habilitats i arranjats per un bonic bosc d’avets i exuberant vegetacio. Mes endavant fem un tram mes directe al S seguit d’unes llaçades que ens deixen en la presa del Lac dera Restanca, pel capdamunt de la qual tombem a l’esquerra (SE, senyals GR) fins al proper Refugi dera Restanca (guardat). Des del refugi seguim les indicacions cap al “Montardo” per un sender fressat (senyals GR) que continua pujant al SE travessant alguns rierols i aviat desemboca en un sender travesser, que seguim a la dreta (SE, senyals GR) tot apropant-nos a un barranc i pujant pel seu vessant orografic dret fent algunes llaçades. Un ultim tram mes rocos i ben arranjat ens porta a la capçelera d’aquest barranc, on trobem el bonic Estanh deth Cap deth Port, que voregem deixant-lo a la nostra dreta i, un cop vorejat, començem a pujar per sender fressat (SE, senyals GR) cap al marcat i evident Coret de Oelhacrestada. Segons pugem el terreny cada vegada es mes rocos i el sender s’esmuny entre els grans blocs fins arribar al Coret de Oelhacrestada, que travessem i seguim uns pocs metres pel sender fressat (senyals GR) a l’E deixant el bonic Estany des Monges a la nostra dreta i a certa distancia fins trobar unes fites a l’esquerra que marquen l’inici d’un corriol, punt on deixem els senyals GR (que continuen a l’E/SE pel sender fressat) i seguim a l’esquerra un corriol evident i ben fitat que s’enfila amb tendencia al N serpentejant una mica per terreny rocos i tallant el vessant. Un ultim tram pujant al NE ens porta fins un collet, on guanyem la carena i la seguim a l’esquerra (O/NO) per un corriol fitat i, tot seguit, deixem el corriol momentaneament i ens enfilem fort a l’esquerra (SO) tot buscant el millor pas i sense cami definit fins assolir poc despres el cim del Montardo Petit (2781m), coronat per una fita cimera i amb una bona panoramica cap a la banda S. Davallem del cim seguint la cresta que es despenja al SO fins el Còth de Montardo, des d’on encetem la pujada final seguint la senda mes directa que, al N/NO, aviat ens deixa en el sempre concorregut cim del Montardo (2833m), coronat per una fita cimera i una amplia vista panoramica nomes limitada al S pel Montardo Petit. Des del cim seguim una senda que davalla pel vessant E del Montardo primer al NE i despres al S/SE fins poc abans d’arribar novament al Còth de Montardo, punt on ens desviem a l’esquerra (NE) cap a la primera de les Basses de Montardo que veiem daant. Fins aquí la ruta tota a sigut per senders molt fressats, pero a partir d’ara la cosa canvia… Al peu de la primera Bassa de Montardo la deixem a l’esquerra i seguim sense cami definit (alguna fita) davallant suaument al NE per terreny obert fins la segona de les Basses de Montardo, que tambe deixem a l’esquerra i seguim amb tendencia a l’E sense camí definit i fent una breu pujada per una llengua d’herba i pedres fins una mena de collet. Aquest es el punt clau, a l’altre banda del collet hi davalla una marcada canal força dreta que obviem, cal buscar uns pocs metres a l’esquerra d’aquesta canal un vessant força vertical de granit factible per davallar desgrimpant (Iº+ o IIº), amb certa exposicio i amb poques presses degut a que es força llis. Superat aquest tram de desgrimpada (apenes uns 10-15m) seguim davallant (E) menys dret tot recolçant les mans facil i per trams d’herba fins arribar poc mes avall a l’inici d’una pala herbada (fites) per la que davallem fortet al SE pero facil degut a que esta una mica esglaonada fins una mena de clot on per la dreta hi baixa una marcadisima canal. Seguim amb tendencia al SE per terreny força comode (fites) i, poc despres, trobem una muntanyeta de pedres on tombem al NE (esquerra) i aviat començem a davallar sense cami definit per terreny herbat solcat de blocs (fites) i algun tram força pendent i relliscos per l’herbei. Mes avall les fites ens porten a tombar a l’E sempre buscant el millor pas fins una mena de collet des d’on veiem davant nostre l’Estanh de Seslòsses, aquí busquem una senda fitada que davalla al S fins l’amagat estany. Deixem l’Estanh de Seslòsses a la nostra dreta i anem a l’E tot travessant el seu desguaç i, a l’altre banda, prenem una senda prou definida que remunta breument un vessant herbat al NE i despres comença a davallar (NE, fites) fins la capçelera d’un barranc on la senda es dilueix. Les fites ens conviden a seguir davallant (NE) per aquest barranc una mica engorjat i amb algun tram força dret on com a molt recolzem alguna fins que, alrededor de la cota 2212m, deixem de resseguir el barranc i la senda (NE, fites) continua davallant pel vessant orografic dret d’aquest barranc tot travessant-lo i despres davalla al NO serpentejant en busca de l’Arriu de Rencules (que davalla des de l’Estanh de Seslòsses). Arribats al peu de l’Arriu de Rencules la senda (fites) davalla al N/NE i tot seguit (alrededor de la cota 1995m) sortim a un sender força fressat, que seguim gairebe planejant tot agafant tendencia al N. Aviat el sender s’endinsa al bosc, travessem un torrent i seguim planejant amb tendencia al N fins creuar un nou torrent que baixa dels Estanhs de Montcassau, on trobem una bifurcacio: seguim el corriol de l’esquerra (NO) i, als pocs metres, trobem una nova bifurcacio (fites) on prenem el corriol que baixa a l’esquerra i a prop del torrent que em travessat. No triguem en travessar un nou barranc (crec recordar que canalitzat) i, inmediatament, trobem una nova bifurcacio (trobem senyals GR) on seguim el corriol que davalla a l’esquerra (senyals GR, NO) per un bosc d’avets i pins. Poc mes avall abastem un corriol travesser que seguim a l’esquerra i baixant (O) tot serpentejant i despres fent un tram mes directe a l’O per sobre d’una mena de mur fins sortir a l’aparcament de Sauvadies, on finalitza una pista secundaria. Seguim aquesta pista secundaria (senyals GR) davallant suaument amb tendència al N pel vessant orografic dret de l’Arriu de la Renclusa fins desembocar en la pista de Prüedo i Loseron, on trobem un indicador: obviem les poques indicacions que hi surten i seguim la pista a l’esquerra (S/SO) i baixant fins molt a prop de l’Arriu de Rencules, punt on la pista tomba al N/NO i continua davallant pel vessant orografic dret de l’ample Vall de Loseron. Força mes avall la pista pasa al costat de la Cabana de Loseron (tancada) i poc despres travessem l’Arriu de Rencules pel Pònt de Loseron, des d’on la pista continua davallant amb tendencia a l’O per un bonic bosc amb grans exemplars d’avet i fent algunes marrades fins sortir al punt d’inici

NOTA: En la pujada al Montardo seguirem sempre senders i corriols fressats, senyalitzats i força concorreguts (un tram coincideix amb la popular Carros de Foc) on no cal ni recolçar una mà, pero la baixada des del cim fins l’Estanh de Seslòsses es sense camí definit (algunes fites) i hi ha un breu tram on cal fer desgrimpades de Iº+ o IIº amb certa exposició (d’aquí la catalogació de “Alpinisme Moderat”).

Hora i lloc de trobada: Dissabte 9 a les 6 del matí, Clos Arqueològic Torre Llauder. Desplaçament en cotxes particulars. Pernocta dissabte al refugi de La Restanca.
Preu: socis federats gratuït; socis no federats 5€; No socis federats 8€; No socis no federats 13€. Inscripcions a la nostra seu o bé al telèfon 93 755 08 37. Despeses d’allotjament i desplaçament no incloses.