ATENCIÓ: abans d’apuntar-vos cal llegir la FITXA TÈCNICA. El dia de la sortida o a la inscripció al local, l’haureu de signar a mesura que l’heu llegit.

SORTIDA LIMITADA A UN MÁXIM DE 20 PERSONES

IMPRESCINDIBLE PORTAR FRONTAL PER ENTRAR A LES MINES. No apte per persones que no soportin espais tancats

Ruta naturalista a Malgrat de Mar

Sortida guiada per un membre de NatMon (Quim Aubanell) on parlarem de natura, de la mineria de ferro, d’altres usos de l’espai i de ratpenats a MALGRAT DE MAR.

Anirem fins a la font de can Palomeres, desprésa  la masia de can Palomeres (segle XIII). Entrarem a les mines de ferro nº 5, 6, 7 i 4 per conèixer el seu interior. Continuarem cap a l’esplanada de Ca l’Andreu, on anirem fins la boca inferior de la mina gran, i entrarem a la mina oriental.

Distància: 3-4 km     Desnivell de pujada: 74 m        Desnivell de baixada74 m

Altitud mínima: 20 m       Altitud màxima: 94 m

Dificultat: Fàcil. No apte per persones que no soportin espais tancats (mines).

Durada: 4-5 hores

Punts de Pas:

Font i mas de Can Palomeres. Mines de Can Palomeres

Lloc i hora de trobada: a les 07:45 al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró).

Inici sortida: 08.30 a l’Av. de la Costa brava, 80 de Malgrat de Mar (Tanatori)

LOGISTICA: amb cotxes propis i les despeses de benzina son a compartir pels que surtin des del punt de trobada. Els conductors no paguen.

Per participar en aquestes sortides, cal llegir-se prèviament la fitxa de l’activitat (prem aquí per veure-la i/o descarregar-la) i cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, mínim “A”, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.

Preus: socis federats gratuït; Socis no federats 7€; No socis federats 6€; No socis no federats 13€. Inscripcions al local de l’entitat, per correu electrònic  a info@agrupe.cat, o bé per telèfon, al 937 550 837.

Responsable: Jordi Jover

INTRODUCCIÓ.

Des del principi del segle XIX se sabia que a la muntanya de Can Palomeres hi havia mineral de ferro, iniciant-se petites explotacions i prospeccions. No és fins a l’any 1865, que Josep Maria Fivaller va comprar la mina Mazarrón i l’any 1866 Francesc Juncó va comprar la mina Josefa que l’activitat minera no augmenta. Però aquestes explotacions continuen sent petites i a finals del segle XIX tanquen a causa de les pèrdues econòmiques que generaven. L’activitat important minera a Malgrat de Mar no començaria fins a l’any 1909, quan es funda la Societat Mines de Ferro de Malgrat de Mar, que reactivaria l’extracció minera. Pel transport del mineral des de les mines fins als vaixells que l’havien de transportar fins als alts forns d’Anglaterra, es va construir un telefèric de vagonetes que anava des d’un carregador situat prop de les mines fins a la Pilona, l’estació de descàrrega situada uns 400 metres de la costa. El primer vaixell, el Cardenia, de la companyia M.&G Fergusson and Co. Ltd va salpar el 12 de novembre de 1911 des de la Pilona amb 4100 tones de mineral de ferro. Després d’aquest primer vaixell, 20 carregaments de mineral van transcórrer amb normalitat fins que el vintiunè vaixell que havia salpat des de la Pilona va ser enfonsat davant de la costa dels Països Baixos l’any 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial. Per les pèrdues d’aquest enfonsament i amb la perspectiva de la guerra, l’empresa va aturar definitivament l’activitat. Les mines de Can Palomeres van ser utilitzades durant un període curt però intens, es van extreure unes 75000 tonelades de mineral de ferro durant els 5 anys d’operació.

Càrrega de ferro al vaixell des de la platja

Posteriorment a l’activitat minera, les mines de Can Palomeres també van ser utilitzades com a polvorí durant la guerra civil. Posteriorment, van ser utilitzades per al cultiu de xampinyons. Actualment, estan en desús total i algunes es poden visitar.

BIODIVERSITAT

Les galeries i cavitats que l’activitat minera ha deixat ha esdevingut refugi de moltes espècies, principalment de ratpenats que habiten les mines durant l’estiu per reproduir-se. S’hi ha observat catorze espècies de ratpenats diferents