Sant_Pere_de_Serrallonga_Josep_Maria_Viñolas_Esteva_IMG_20140716_172353_(1)

Serra d’Ensija

Ruta circular de 11,5 km i 878 m de desnivell.

Font Freda – Cap de la Gallina pelada – Pla de les Tores – Creu de ferro – Pla d’Ensija –  Serrat voltor – Torrent de les llobateres – Font freda

Hora i lloc de trobada: 6 del matí, al Clos arqueològic de Torre Llauder (Mataró).

Cal dur grampons.

INSCRIPCIONS

Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.

Preus: socis federats gratuït; Socis no federats 5€; No socis federats 6€; No socis no federats 11€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37

Responsable: Jordi Jover

Conferència:

“El mataroní Ramon Arabia i Solanas, membre destacat dels precursors de l’Excursionisme Científic”

Hora i lloc: 19.30 h, sala d’actes de l’entitat.

A càrrec de Víctor Ligos

Ramon Arabia va ser amb tota certesa, l’element més destacat dels fundadors de les tres societats que donaren origen a l’excursionisme científic i esportiu, no sols de Catalunya sinó de tota Espanya. Cofundador del Centre Excursionista de Catalunya, l’entitat degana de l’excursionisme hispà.

Home d’una cultura amplíssima, enraonava correctament quatre idiomes, corresponsal de les principals revistes excursionistes del segle XIX d’Europa i Amèrica. Muntanyenc, dibuixant, defensor a ultrança de la llengua catalana i de la recuperació de la cultura catalana. Un dels precursors de la restauració del cenobi de Ripoll.

Digne de figurar a la galeria de mataronins il·lustres de la nostra ciutat.

 

Km: 35  km

Temps: 9’30 h (Descansos inclosos)

Desnivell: +1692m / -1153m

Punt de trobada:  6:00,  Carrer Aristòtil, davant escola Marta Mata

 

Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.

Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses de desplaçament a compartir. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37.

Responsable: Joaquim Alabarce

 

Logística: Amb cotxes propis. Benzina a compartir. Deixarem cotxes a Terrassa i l’acabar l’etapa, ens vindran a buscar els conductors per recollir els cotxes a Terrassa. Acabada etapa hi ha dues opcions. Baixar amb el cremallera o peu fins al pàrquing.

Mataró- Terrassa ( Les fonts) 40 min

Terrassa- Pàrquing Monistrol 26 min

Inici Etapa: 7:15

Final Etapa: 16:45

 

Introducció: Des del Laberint d’Horta fins al Monestir de Montserrat, aquest sender travessa la serra de Collserola, la plana del Vallès, discorre paral·lel al riu Llobregat durant un tram i accedeix al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Els poc més de cinquanta quilòmetres d’aquest sender de gran recorregut conformen la clàssica excursió entre Barcelona i Montserrat. La tradició marca que s’ha de fer en un dia o una nit, tot i que també és possible dividir el recorregut en trams més curts, al gust de cada caminant.

 

 

 

 

Descripció de l’etapa:

Aquesta etapa comença a les Fonts, un barri situat al sud del municipi de Terrassa, a tocar de la riera de Rubí. Cal anar en direcció oest i creuar la C-16 per un pas elevat. Entre pins i matolls, un estret camí asfaltat va guanyant alçada i es creua amb el GR 96. Tot seguit, voreja la urbanització Can Solà de Rubí cap a la serra de les Martines, fins assolir gairebé el cim del Montagut, a l’altra banda de la C-243c.

La ruta continua resseguint aquesta carretera i després va paral·lela a la carretera d’Ullastrell (BV-1203), abans de connectar amb el camí de Can Cabassa. En un entorn de bosc mediterrani, el sender davalla per la riera de Gaià, travessa el corredor de la B-40 entre Viladecavalls i Abrera i enllaça amb la riera de Sant Jaume.

En aquesta zona, el GR 6 es creua amb el GR 97 abans d’arribar a les urbanitzacions d’Oasi i les Ribes Blaves, ja al terme d’Olesa de Montserrat. Només queda un últim descens pronunciat fins a aquesta població, situada a la vora del riu Llobregat i que es caracteritza per la seva representació de La Passió. Sortim travessant el riu Llobregat pel pont de la C-1414. El camí va directament cap al nucli urbà d’Esparreguera, travessant una zona d’hortes i passant a tocar de la gran masia coneguda com a Casa Cordellas. A la població, val la pena visitar l’església parroquial de Santa Eulàlia, un bon exemple del gòtic català.

Se surt d’Esparreguera cap al nord, pel camí de Can Roca, on es pot fer una parada al mirador de Roques Blaves, que permet contemplar el barranc del mateix nom, indret d’interès geològic. A continuació, la ruta puja la serra de Rubió i recorre un paisatge de boscos mediterranis fins a Collbató.

El sender no acaba d’entrar a la població, sinó que voreja el turó del castell per la B-112 i la segueix fins al torrent de la Salut, on se’n desvia per anar a l’ermita de la Salut, del segle XIX i amb alguns elements modernistes. Aquí, el GR 6 connecta amb el GR 172 i el GR 5, que també van a Montserrat. Aquest petit santuari es troba a la vora de l’accés a les coves del Salnitre o coves de Montserrat, als peus de la muntanya i ja dins del Parc Natural de Montserrat.

Aquest és l’inici del tradicional camí dels Pelegrins, que s’enfila amb força pel vessant sud-est de la muntanya de Montserrat. Primer puja flanquejant la part baixa de les parets de conglomerat per, després, fer-ho de manera més directa fent ziga-zagues en la zona coneguda com les Girades. Tot seguit, cal prendre la bifurcació a l’esquerra per anar cap a l’ermita de Sant Miquel en comptes de la Santa Cova, a la dreta.

Finalment s’arriba a la plaça de la Font just davant del monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat, tot un símbol per a Catalunya. Les vistes són fabuloses, tant des de la ubicació del monestir com des de molts giravolts al llarg del camí.

Can Cordelles  és una masia als afores d’Esparreguera (el Baix Llobregat) catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia de grans dimensions i aspecte robust, massís. Està estructurada en quatre pisos diferents, el soterrani, dos pisos i les golfes. La coberta està feta de teula àrab. La construcció destaca per les seves finestres, de petites dimensions, i molt divers estil: trobem finestres rectangulars allindanades emmarcades per una motllura de pedra, finestres d’arc conopial, geminades, d’arc de mig punt i allindanades sense decoració. A les golfes hi ha una galeria d’arcs.

Mirador Roques Blaves L’aflorament geològic de les Ribes Blaves són roques de falla (farina de falla), d’una falla del neogen, sobre les que s’ha desenvolupat un petit badland per defecte de l’aixaragallament.^[1] Es localitza en un tram de la carretera B-120 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls.^[1] És ubicat dins del terme municipal d’Olesa de Montserrat i és lloc de destí de molts geòlegs per la seva singularitat. És un aflorament pissarrós amb una tonalitat turquesa a causa de les fortes pressions i temperatures que va assolir durant la seva formació. És reconegut a nivell internacional per la seva excepcionalitat^[1] i és un dels punts geològics més importants de Catalunya, ja que s’hi explica una etapa de la formació del relleu del país. Està catalogat a l’inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya.

Ermita de la Salut (Collbató) és una ermita inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. (segle XIX) De planta rectangular i sostre a dues vessants. Presenta un campanar d’espadanya que corona la façana. La sagristia es troba adossada a l’ermita. Davant l’entrada hi ha esglaons d’accés. La porta és un arc ogival amb flors d’estil modernista al capitell. La façana està decorada per arcs cecs, tres a cada banda. A sobre la porta i sota el campanar hi ha tres arcs ogivals. Va ser reconstruïda després de la Guerra Civil

Coves de Salnitre (Collbató)  també anomenades coves de Collbató o coves de Montserrat, són unes coves al municipi de Collbató (Barcelona). Pertanyen al massís de Montserrat i són de sistema càrstic, en conglomerat, principalment calcaris. Són riques en minerals fosfatats i antigament hi va haver explotacions de salnitre. En el seu interior alberguen el conjunt de sales més grans de Catalunya. Es diu que les seves formes orgàniques i ondulants van inspirar a Gaudí per a obres com la Sagrada Família. Als mesos de juliol se celebra al seu interior el «Festival Gong» que ofereix concerts de música de noves sonoritats.

La longitud visitable de les coves és de 549 metres amb un desnivell de 20 metres i una temperatura interior de 14 °C. La part superior de la cova no està adaptada per a la visita turística (és l’única zona que no és possible recórrer), però la resta s’il·lumina a mesura que el grup de visitants va avançant pel seu interior.