Per terres de la comarca del Solsonès i del municipi de Guixers, el GR 1 avança i arriba a Sant Llorenç de Morunys, on es creua amb el GR7.

Hora i lloc de trobada: 9 del matí del dissabte 22 a l’aparcament davant el tanatori de Mataró.

Inscripcions: Socis federats 0€; Socis no federats 5€; No socis federats 6€; No socis no federats 11€;

Inscripcions a la nostra seu o bé al telèfon 93 755 08 37.

Desplaçament en cotxes particulars. Despeses a compartir.

Logística: Mataró – Sant Llorenç de Morunys 2h a 2h 15 min
Sant Llorenç de Morunys- Cambrils 39 min
Cambrils- Odèn 10 min
Activitats dissabte: Per decidir.
Alberg Torre de Baró: s’ha de donar una paga i senyal( 15 euros/p) data límit el 7 setembre. En cas de anul·lar ho la darrera setmana es perd la paga i senyal.
Preu per persona allotjament, no inclou llençols ni tovallola, podeu portar-vos-els, si algú no els duu; hi podrem deixar pagant 3.00€ per joc de llençols i 2.00€ la tovallola.
Allotjament una nit 19.50€ per persona. (Inclou Imp. Turístic 0.50€)

Opcional.

Esmorzar: 4.00€ (suc + torrades o entrepà a escollir + cafè, llet o infusió a escollir)

Sopar: 10.00€ (dos plats + postre + beguda)
Dinar: 11.00€ (dos plats + postre + beguda + cafè)

Nota: qui no vulgui venir el dissabte, pot venir pel seu compte Sant Llorenç de Morunys, diumenge a les 8:30 està programada la sortida. Tant aquesta opció com l’opció de acabar a Odèn,
cal indicar-ho en el moment de d’inscripció.
Escapatoria: Al ser una etapa llarga, donarem l’opció a la gent que ho desitgi d’acabar a Odèn. Odèn es troba a 10 min amb cotxe del final de l’etapa.

ETAPA DE DIFICULTAT ALTA

Hora sortida caminant: diumenge a les 8:30 Sant Llorenç de Morunys.
La dotzena etapa del sender Transversal GR 1 comença al pintoresc recinte emmurallat de Sant Llorenç de Morunys. Comencem la jornada amb l’exigent ascensió al coll de Jou. A partir d’aquest punt iniciem un llarg i panoràmic flanqueig pels contraforts solans del massís del Port del Comte: passem per Cal Pubilló, el torrent de la Perdiu, la riera de Canalda i arribem al llogarret de Canalda. En l’últim sector de l’etapa pugem fins al panoràmic Tossal de l’Anella i després baixem fins Sant Martí de Cavallera.

Sortejant les carenes i els torrents de les faldes meridionals del Port del Comte i de les serres d’Odèn. Mentre caminem, gaudim de la bellesa austera d’aquest territori, composat per boscos, cingleres, ermites i masos aïllats, i fruïm amb la riera d’Odèn, que té un bonic gorg on podem refrescar-nos, i amb el seu tresor més ben guardat, el sorprenent Estret de Riulacó. També, abans d’arribar a Cambrils, descobrim les profunditats del riu Fred, on es diu que mai no hi toca el sol.

Recorregut
Iniciem la setzena etapa del GR 1 a Sant Llorenç de Morunys(0:00h –
924m). Abandonem la vila seguint els senyals blancs i vermells del GR per la
carretera LV-4241, que comunica Solsona i Sant Llorenç de Morunys pel coll
de Jou i Lladurs. Després del punt quilomètric 31 deixem la carretera i ens
desviem pel carrer del Santuari. Aviat arribem a la bonica ermita romànica de
Sant Serni del Grau(0:30h – 1.045m). Continuem l’itinerari i passem per Cal
Pasqual. A partir d’aquí la vall es tanca i abordem el tram més exigent de
l’ascensió al coll de Jou. La pista ens porta fins al torrent de les Salines, que
remuntem per la seva riba dreta orogràfica, a través de l’Obaga del Codó.
Passem al costat solà del barranc i, després d’unes quantes llaçades en fort
pendent, arribem al coll de Jou(1:35h – 1.460m).
Des del coll continuem l’etapa per la carreteraL-401, que va cap a Cambrils, i
passem per davant de la font del coll de Jou, molt apreciada per la qualitat de
la seva aigua. Voregem la rasa del coll de Jou i immediatament deixem el vial
asfaltat, desviant-nos per un camí que surt a mà esquerra. Aquest camí alterna
trams per corriol i trams per pista i progressa sempre per sota de la carretera
L-401. Resseguim el perfil del serrat de la Terma, voregem un torrent i arribem
a Cal Pubilló. Resseguim un altre serrat i arribem a la següent torrentera.
Enfilem ara cap al N i deixem a la dreta les Esplugues, un conjunt de balmes
usades com a refugi pels pastors (encara queden dempeus els murs de pedra
seca dels corrals pel bestiar). Sorpresos pels bonics salts d’aigua que es
precipiten des de dalt dels cingles conglomerats, passem pel costat de la font
de les Esplugues i creuem el torrent de la Perdiu(2:05h – 1.260m). És
recomanable desviar-nos uns minuts del camí i acostar-nos a l’estètic salt de la
Perdiu.
Continuem l’etapa pel costat solà del barranc i superem un nou llom. Arribem a
la riera de Canalda, que creuem a gual. Caminem ara en direcció S i

travessem la bonica roureda de la Devesa de Can Prat. Passem per la casa
de Can Prat i sortim a una pista asfaltada, que nosaltres agafem cap a
l’esquerra. De seguida ens desviem a la dreta per un camí poc definit que
avança per entre roures imponents. Anem a buscar un pal elèctric, que ens
serveix de referència, i deixem a l’esquerra les cases del llogarret de Canalda.
Pugem uns metres i anem superant els vuit torrents de Junyent. Seguim
pujant fins assolir el Tossal de l’Anella, des d’on podem observar bona part del
nostre itinerari. Des d’aquest punt resseguim el contorn del Clot de la Coma i
anem baixant suaument fins a una bassa, uns camps de trumfos i fins al nucli
de Sant Martí de Cavallera(3:35h – 1.225m).
Seguim les marques blanques i vermelles del GR i baixem fins a uns camps
que travessem pel seu marge fins a un alzinar. Avancem per entre alzines
carrasques i sortim a una pista que, vorejant la serra i davallant fins a un
torrent, ens apropa fins al següent llom, on s’erigeix l’ermita romànica de Sant
Miquel i la monumental masia del Soler de Dalt(4:10h – 1.087m). DINAR
Continuem en direcció NO, deixant enrere a l’esquerra un abeurador. Cal parar
atenció en aquest punt: el nostre camí no és el que va per l’abeurador sinó el
que passa just per sobre d’aquest. Caminem per entremig de camps
abandonats on és fàcil sorprendre algun xoriguer fent l’aleta mentre cerca algun
ratolí per menjar. Aviat ens endinsem novament al bosc, ara més variat i de
tipus submediterrani. Mig amagades entre la vegetació veiem les dues
cingleres que componen el recòndit Estret de Riulacó. Baixem fins al fons de
la vall i creuem la riera d’Odèn. Just a la nostra esquerra veiem un
bonic gorg al qual podem accedir pel costat dret del curs d’aigua. Deixem
enrere a la dreta el trencall del camí que puja cap a l’Estret. És molt
recomanable deixar una estona el GR 1 i fer un cop d’ull a aquest petit però,
alhora, espectacular congost.

Remuntem l’altre vessant de la vall fent marrades, primer caminem per un
corriol i després per una pista. Finalment assolim la carena i a l’esquerra ens
trobem la Creu de Fontcoberta(5:05h – 1.212m). Seguim pujant i deixem
enrere a la dreta el trencall del camí d’Odèn. Sortim a una pista asfaltada i
passem pel costat del bucòlic nucli d’Oriola. Guanyem alçada per la solana i,
just abans que la pista desemboqui a la carretera, nosaltres ens desviem per
un corriol que de seguida baixa amb força, encaixonat entre el bosc i les parets
de roca. Arribem a la Ribera dels Perxets i pugem per un fort pendent que hi
ha a l’altre costat. Passem per una bassa on s’hi refresquen senglars i seguim
pujant fins a la carena de la Garriga.

Fem un flanqueig per un corriol poc definit fins al següent contrafort i continuem
fins a la carretera L-401(6:20h – 1.170m). Avancem per aquesta via, que ens
permet observar fàcilment els diferents lloms i torrents que baixen de la
muntanya cap al profund riu Fred. Abans d’arribar al punt quilomètric 23
agafem una pista que surt a mà l’esquerra. Estem caminant per un antic camí
de ferradura que va vorejant diversos lloms i torrenteres i que finalment torna a
sortir a la carretera. Passem pel tranquil llogarret del Racó, on hi ha dos salts
d’aigua espectaculars, just a sota del mas de Cal Sala. La solitària carretera
contorneja el darrer llom i creua una tartera. Finalment arribem a
Cambrils(7:35h – 1.081m), punt i final d’aquesta dotzena etapa.

Punts forts
El paratge bucòlic on s’assenta l’ermita romànica de Sant Serni del Grau.
La vertiginosa i espectacular Roca de Canalda, punt de trobada de molts
escaladors d’arreu del món.
Descobrir el món rupestre deles Esplugues, amb les seves balmes i salts
d’aigua.
La possibilitat d’observar grans i petits rapinyaires com el voltor comú,
l’àguila daurada, el milà reial, el falcó pelegrí o el xoriguer.
El bonic conjunt medieval d’Odèn, format per l’església romànica de Santa
Cecília i l’enrunat castell d’Odèn (foto).

(foto: viquipèdia; user Capolatell)

Descobrir l’amagat i espectacular Estret de Riulacó, un petit congost que ens
deixarà meravellats.
Endinsar-nos en les tenebroses profunditats del riu Fred, impressionant
capçalera de la Ribera Salada.
Sabies que…
Si bé les balmes de la Roca de Canalda han servit d’aixopluc des de la
Prehistòria, no va ser fins al segle XVIII que s’hi van construir les primeres
cases? De totes les construccions que hi ha, la més ben conservada és Cal
Llop, més tard coneguda com Cal Cavallol i avui en dia com Ca la Rita, en
honor a la seva darrera habitant. La Rita tenia una escopeta per si venien

visites no desitjades i un hort on conreava enciams, tomàquets, cebes, cols i
trumfos. També tenia cabres i una font. Quan ja tenia més de 80 anys va tornar
amb la seva família a Solsona, on va passar els seus últims dies.
L’Espai Natural Protegit de les Serres d’Odèn-Port del Comte constitueix un
dels límits més meridionals del paisatge alpí català? En aquestes muntanyes
de sòls alcalins podem trobar-hi boscos de pi negre, una de les poblacions més
meridionals de gall fer, martes i un nombre considerable d’isards.
No et perdis…
Explorar a fons el torrent de la Perdiu i visitar les Esplugues, diverses balmes
que han servit d’aixoplugat a pastors i bestiar des de temps immemorials.
Encara podem veure-hi restes de foc als sostres i cendra al terra. També val la
pena acostar-se al pintoresc Salt de la Perdiu, un petit congost que l’aigua ha
excavat erosionant la roca de conglomerat.
Visitar El Salí de Cambrils, que està ubicat al riu Fred. Encara que es té
constància ja s’hi extreia sal des de l’Edat Mitjana, per a ús local, no va ser fins
a finals del segle XVIII que l’explotació de les salines es va industrialitzar. És
molt interessant visitar les terrasses on l’aigua s’evapora i deixa petites piles de
sal al terra. Es poden programar sortides guiades. (Més informació:
www.salidecambrils.cat)