Atenció! Etapes 20 i 21 es complementen.

Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.

Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses de desplaçament a compartir. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37.

Responsable: Joaquim Alabarce

20a ETAPA GR-11

REFUGI CONANGLES-REFUGI CAP DE LLAUSET

27/08/2022

Km: 10,5 km

Desnivell: +1200m

Temps: 3h 45 min

Dificultat tècnica: fàcil

Dificultat física: moderat

Punt de Trobada: c/ Aristòtil davant l’escola a les 6:00

Logística: Amb cotxes propis. Benzina a compartir

Mataró- Benasc : 4h 15 min

Benasc- Conangles:  1h 06 min

Taxi: de 8 places ens portarà de Benasc a Conangles (110 euros   per taxi ) 13,75 euros per persona en cas d’omplir

On dormirem ?Refugi Cap de Llauset, disposem de 20 places. Cal fer una bestreta de  12 euros a l’hora de la inscripció

Preu Mitja pensió 50,10 euros No federats , Pic- Nic  14,20 euros.

Serveis: dutxa, Bar, calçat de descans, mantes.

Que Cal portar?: Motxilla mínim de 30L, impermeable ,bastons  recomanables, muda de recanvi, llençol-sac, basic personal .

Nota: si s’anul.la la reserva,  5 dies abans de la sortida és perd el 100% de la bestreta.

Inici Etapa:   11:45-12:00

Final Etapa: 15:45- 16:00

Recorregut

L’etapa d’avui, la 20ª, fins al refugi de Cap de Llauset , és curta, però supera un fort desnivell amb diversos esglaons, que la fan més dura del que en principi sembla.

Comencem al refugi de Conangles (1555 m), des del qual ens dirigim cap al sud, per una pista que segueix travessant l’extensa fageda de Contesa per la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.

Una bifurcació ens mostra a l’esquerra la ruta d’ascensió als Besiberri, però nosaltres continuem a prop del riu i arribem a una clariana per on creuem la Palanca de Besiberri que salva el barranc del mateix nom. Ara apareixen alguns pins negres, moixons i bedolls. Poc després creuem la Noguera Ribagorçana per un pont i continuem pel corriol enganxat a la carretera N-230. El recorrem uns 500 m, passant a prop del refugi forestal de l’Hospitalet, fins al Pont de Salenques.

Al pont sobre el barranc d’Ixalenques, ens introduïm a Aragó per un bosc de faigs esquitxat de bedolls, pins i moixeres dels caçadors. A l’entrada del sender un cartell ens informa que entrem al Parc Natural de Posets Maladeta , i dels temps a algunes de les nostres destinacions: Ibons d’Anglios 3h 30′, Coll de Ballibierna 5h 30′. No tenen en compte les parades, de vegades inevitables per contemplar l’encant d’aquest racó.

A partir d’ara recorrerem el vessant sud del Massís de la Maladeta, una gran mola granítica on es concentren 46 cims, entre principals i secundaris, que superen els 3000 msnm. D’aquests cims sobresurt l’alineació de pics, de direcció NO-SE, que comença amb el bec Alba (3100 m) i acaba al bec Russell (3205 m), destacant el de la Maladeta (3308 m) i, per descomptat, l’Aneto (3404 m), sostre dels Pirineus.

El camí ascendeix l’estreta i bella vall pel marge dret del barranc d’Ixalenques (ixalenca: en aragonès mimbrera, sarja). El dosser arbori impedeix que la llum solar arribi al terra i els grans blocs de granit, entre els quals circulem, es cobreixen de molsa i líquens. El sender està força cuidat i s’han instal•lat alguns bancs de fusta. El torrent rugeix a prop nostre mentre es precipita entre ràpids i curts salts, formant alguns gorgs.

Al cap d’1 km, arribem a una clariana on el camí es bifurca. A la dreta, creuant el pont metàl•lic que salva el barranc d’Ixalenques, hi ha el camí que porta al circ de Salenques, que està coronat pels becs Russell (3205 m) i Margalida (3239 m) molt a prop ja del pic Aneto.

A l’esquerra continua el GR11, remuntant el primer llindar de l’etapa per un sender força directe, que circula proper al torrent de Riueño. Segons ascendim disminueixen els faigs i augmenten els bedolls, avets i moixeres.

Travessem una zona on es fan evidents els efectes de les allaus, amb arbres caigudes. El dens matoll el formen falgueres i rododendros.

Al nord tenim les parets nues de la Tallada, les crestes de la qual se situen entre els 2600 i 2900 m, i al sud la Tuca de Riueño (2404 m) sota la qual caminem.

Després de llargs i fatigosos ziga-zaga, després de travessar una bugada de blocs granítics, el pendent se suavitza, l’arbrat clarea donant pas als pins negres, i arribem a la cubeta allargada que acull els Estanys d’Anglios (2220 m).

 

Sobre un turó rocós veiem el refugi de fusta no guardat, amb capacitat per a unes 6 persones. És terra de prats i pesca controlada, on podem sentir els crits de les marmotes que avisen de la nostra arribada.

Al nord s’eleven els Molars d’Anglios (2723 m) i al sud el Pic dels Bous (2602 m) de terres vermelles.

Aquí hi ha un ramal del GR-11 que va cap al sud, a l’embassament de Llauset, però nosaltres seguim cap a l’oest vorejant per l’esquerra els tres ibons d’Anglios, i remuntem a la Collada dels Ibons o Collet dels Estanyets (2521 m ) al que arribem després de superar una prolongada tartera amb grans blocs granítics sobre l’Estany Cap d’Anglios.

 

D’aquest coll parteix la nova variant GR11-5, dissenyada aprofitant el recent refugi de Cap de Llauset. La nova sendera s’encamina cap al nord creuant la capçalera de la vall de Salenques, passa a la vall de Barrancs per la Collada d’Ixalenques (2812 m) i porta al refugi de la Renclusa, després de travessar el Pla d’Aigualluts. A continuació, de la Renclusa es dirigeix a l’Hospital de Benasc, pels Plans de l’Hospital, i d’aquí als Banys de Benasc i el Pla de Senarta, on es troba amb el traçat principal del GR11.

Des de la Collada dels Ibons observem al sud-oest els cims de Vallibierna i Culebras, i davant nostre (O) hi ha el coll de Vallibierna, que demà travessarem, i als nostres peus l’Estany de Cap de Llauset (2460 m). A l’esquerra (S) veiem el nou i modern refugi de Cap de Llauset (2425 m) on ens encaminen les marques blanc-i-vermelles, que baixa per un altre caos de blocs deixant el llac la dreta.

Sabies que…

El refugi de Conangles és al costat de la carretera N-230, poc abans del túnel de Viella, a la vall de Barrabés. Aquesta vall forma part de la capçalera del riu Noguera Ribagorçana, que separa les comunitats catalana i aragonesa.

Fins al juliol del 2016, aquesta etapa havia de finalitzar al pont de San Chaime si volies dormir en un lloc guardat, amb menjars i algunes comoditats, ja que només disposava en el seu recorregut del refugi no guardat d’Anglios.

El refugi lluent de Cap de Llauset, disposa d’habitacions (una mica justes) per a 6 persones, amb lliteres, dutxa i bany incorporat. Hi ha una zona lliure al soterrani amb cuina, lavabos, taula i cadires. Segur que acabarà sent un punt de referència per al GR11 i les moltes ascensions que es poden fer a la zona.

 

21a ETAPA GR-11

REFUGI CAP DE LLAUSET-BENASC

28/08/2022

Km: 20,1 km

Desnivell: +530m

Temps: 4h 30 min

Dificultat tècnica: Moderat

Dificultat física:  Moderat

Logística: Tindrem els cotxes a Benasc.

Inici Etapa:   8:00

Final Etapa:  12:30-13:00

Recorregut

Comencem la vint-i-unena etapa deixant el confortable refugi de Cap de Llauset i descendim per travessar el torrent que desaigua l’ibó de Cap de Llauset. A continuació comencem a pujar entre blocs i la roca granítica que aflora per tot arreu. Superem una curta cascada que drena els Estanyets d’Arnau i arribem a la bifurcació del camí.

A la dreta (N) la Collada de Ballibierna pel GR11, a l’esquerra (O) el bec Ballibierna . Seguim doncs les marques del GR que remunten petites illes herboses amb rododendros, entre els blocs granítics. Ens aproximem a la tartera que canalitza els derrubis dels vessants, on penetrem a menys de 100 metres del coll.

Superat aquest incòmode tram, s’arriba a la Collada de Ballibierna (2740 m), situada sota el Pic Cap de Llauset (2869 m).

Aquí ens acomiadem de la visió dels Besiberri a l’Est, i de la conca del riu Noguera Ribagorçana, ja que entrem a la conca del Cinca, a través del seu afluent el riu Ésera. També podem contemplar de prop el pic Rusell al nord i darrere d’ell veiem treure el cap l’Aneto.

D’aquest coll parteix una de les rutes d’ascensió al Pic Rusell (3206 m). Però el que més atrau la nostra atenció és la visió del massís de Posets amb la glacera a l’oest, que romandrà omnipresent durant bona part de la jornada.

A partir d’ara iniciem el perllongat descens a Benasc per la vall de Ballibierna. Primer baixem per una llarga i costeruda pedrera a la cubeta dels Ibons de Ballibierna (2460 m), al sud tenim la Tuqueta de Muyidós (2943 m) (moltejant: on s’ordenya) i darrere la Tuca de Ballibierna (3059 m) i de Culebres (3054 m).

Envoltem els dos ibons, l’Alt per esquerra (S) i el Baix per la dreta (N), i després descendim un altre esglaó, creuant el torrent i envoltats d’alguns pins negres i rododèndrons.

Arribem a la Pleta de Llosàs (2200 m), que deixem a la nostra dreta formada per torberes, aigües manses i pins negres.

Des de la Pleta anem als Prats de Llosás seguint aigües avall el barranc, unió del de Ballibierna amb el de Llosás que procedeix de l’Ibó i circ de Llosás, al sud de l’Aneto. Continuem baixant per la riba dreta del riu Ballibierna, quan sorgeixen al costat dels pins negres algunes moixeres dels caçadors i bedolls aïllats.

Arribem al Pont de Corones (1970 m) que salva el barranc que ve dels ibons i el circ de Corones, a l’oest de l’Aneto. Aquí s’ajunten el barranc de Corones d’aigües clares i el de Ballibierna que tenyeix de vermell les roques del fons, pel seu alt contingut de ferro.

En aquest eixample de la vall hi ha el refugi no guardat de Coronas amb ràdio telèfon per a emergències.

Ara el camí es transforma en una pista per on transita un microbús els mesos d’estiu. Ens queden 13 km de camí còmode en descens fins a Benasc.

Recorrem el vessant de solana de Ballibierna. Segons anem baixant la vegetació és més variada i veiem el pi roig, la moixera dels caçadors, el mostreig, el salze cabrum, l’avellaner i el boix entre d’altres i, de tant en tant, els pradors obren el paisatge.

Al mateix temps, pel vessant descendeixen allargats tarteres i torrents com el Canal del Quillón, el de la Mina i el de la Chordana.

Poc abans de la Canal de Quillón, a tocar del camí, hi ha la Cabana de Quillón, un refugi per a casos d’emergència.

Al vessant oposat predomina la pineda i destaca una zona de terra vermellosa erosionada i despoblada de vegetació, és El Royero, d’on s’extreia antigament mineral de ferro. A la part final de la vall, el riu s’encaixa excavant una estreta i profunda gola, i llavors ens allunyem d’ell entrant en un bonic i obac abetal amb mates de boix, L’Abetosa, abandonant aquí la pista momentàniament per baixar bruscament per un costerut sender.

Reprenem la pista i poc després arribem a la cruïlla que porta a la zona d’acampada del Pla de Senarta (1400 m). Deixem a la dreta (N) el Pla de Senarta i ens dirigim cap al sud per la pista i creuem el riu Ballibierna. Voregem l’Embassament de Pas Nou i descendim al riu Ésera després de deixar enrere la presa.

Poc abans d’arribar al pont sobre la carretera, hi ha una mica de confusió perquè tenim dos camins per arribar a la vall d’Estós, tots dos amb marques de GR. Un segueix creuant el pont de la carretera i poc després la deixa per agafar la pista asfaltada de l’aparcament d’Estós. L’altre, que és la nostra opció, deixa la pista abans d’arribar a la carretera i es desvia a la dreta per una pista de terra per passar per sota del pont i arriba al pont medieval de Cubera o Sant Chaime (1260 m), a l´interior del càmping Aneto. El GR11 creua aquí el pont medieval i continua pel camí que passa a prop de l’ Hostal Parc Natural i després s’ajunta amb l’altra opció, a prop ja de l’aparcament.

Nosaltres, en lloc de prosseguir pel GR11, ens dirigim a Benasc pel que continuem per la pista a la riba esquerra del riu, deixant el pont de Cubera a la nostra dreta.

La pista finalitza a la Central de Rigau, on creuarem el riu Ésera per un pont de ciment que ens situarà al sender PR-HU30.

Sabies que…

Aquesta etapa es pot finalitzar al pont de Sant Chaime, escurçant-la en 3 km, si l’endemà continuaràs el sender GR11 al Refugi d’Estós. Al costat del pont oa prop d’ell hi ha els càmpings d’ Ixea i Aneto , així com l’ Hostal Parc Natural , on es pot sopar i pernoctar.