febrer, 2022
Detalls de l'Activitat
ALBIRANT EL DELTA DEL LLOBREGAT Ruta circular de 20 km i 700 m de desnivell positiu, amb sortida i arribada a la Colònia Güell. Hora i punt de sortida: 8.00 h del
Més
Detalls de l'Activitat
ALBIRANT EL DELTA DEL LLOBREGAT
Ruta circular de 20 km i 700 m de desnivell positiu, amb sortida i arribada a la Colònia Güell.
Hora i punt de sortida: 8.00 h del matí a la plaça de les Tereses (Mataró).
Punt de trobada de l’inici de la ruta: 9.00 h a l’Ateneu de la Unió de la Colònia Güell:
https://www.google.com/maps/place/Ateneu+Uni%C3%B3/@41.3613587,2.0253618,17z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x12a49b9fd722985d:0x34984acf35f075bd!8m2!3d41.3613594!4d2.0275515
Cal dur esmorzar, dinar, aigua i bastons (algunes de les baixades són molt pronunciades).
INSCRIPCIONS
Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.
Preus: socis federats gratuït; Socis no federats 5€; No socis federats 3€; No socis no federats 8€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37
Responsable: Manuela Martín
De Sant Ramon de Montbaig a Sant Antoni de Montpedrós,
des de la Colònia Güell
Sortint de Barcelona per la B-23, a l’alçada de TV3, mirant al davant es veu una muntanya amb forma de volcà. Molts anys passant per allà i va ser la covid la que em va portar allà fa menys d’un any: Sant Antoni de Montpedrós, amb unes vistes del Baix Llobregat espectaculars. I més al sud-est, un cimet a tocar del delta, Sant Ramon de Montbaig, allà sí que hi havia anat fa més de trenta anys, amb els alumnes i uns companys de l’Antoni Gaudí de Cornellà.
Ens trobarem al mig de la Colònia Güell, a la plaça que duu el nom del fundador de la colònia, Eusebi Güell, més concretament al bar de l’Ateneu Unió, fundat l’any 1892 pels treballadors i treballadores de la colònia, i sempre ha estat un dels seus principals dinamitzadors de la vida cultural i social, amb el seu teatre Fontnova. Ara és un lloc on paga la pena aturar-se sempre per prendre un cafè o dinar de gust.
Comencem a caminar pels carrers dels obrers cap a les Escoles Velles, començant pels habitatges ben arrenglerats del carrer Barrau, de planta baixa i pis. Girem pel carrer Monturiol i passarem per davant de ca l’Espinal, la casa del què era l’administrador de la fàbrica, molt més senyorial. Sortim camí de la masia de can Ros del Llor, originària del segle XVII. Hi passaren pel costat seguint el camí de Can Salgado, ara Mas Terra Alta, que té un rellotge de sol inventariat. A prop sembla que hi ha un jaciment arqueològic de l’edat dels Metalls.
S eguirem pel camí de Can Codina, enllaçant més tard amb el Camí del Llor endavant. Deixem de banda el Camí Vell de Torrelles i ens fiquem en un corriol carenant una serreta en direcció al nostre primer objectiu. Cercarem un lloc per a esmorzar amb bones vistes i després avall pel dret fins a una pista que ens durà a l’estret de Roques. Creuarem la carretera que duu a Sant Climent i amunt de forma suau, resseguint les corbes de nivell. El vessant sud del turó forma part del programa europeu de recuperació de l’ecosistema: ¨LIFE, els deserts verds¨, com indiquen els cartells. http://blogs-xn.laxarxa.com/jordipons/2012/05/16/els-deserts-verds-un-projecte-pioner-de-reforestacio
Les panoràmiques s’obren de bat a bat, i anem avançant sobre el curs baix del riu Llobregat i el seu delta. Al cim del Montbaig, a 310 m d’alçada, es troba l’ermita de Sant Ramon, del segle XIX, amb tres ambients diferenciats, una zona de culte, un centre d’Interpretació del paisatge, i un petit bar que potser podem trobar obert. A finals d’agost s’hi celebra un aplec al que hi va gent dels pobles del voltant: Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Sant Climent de Llobregat.
Abans del migdia, ja hauríem d’anar avall, ara pel dret pel camí del Cordal de Sant Ramon. Passarem per sobre la carretera, aquest cop per un pont de fusta que crida l’atenció, forma part del Camí Natural de l’Anell Verd «De la vega del Llobregat a las colinas periurbanas de Sant Boi» https://www.mapa.gob.es/es/desarrollo-rural/temas/caminos-naturales/caminos-naturales/sector-noreste/anell-verd/default.aspx Nosaltres hi coincidirem en alguns trams. Bé, seguim per la pista tenint a mà esquerra, avall, el poble de Sant Climent de Llobregat, on hi tornarem en la matinal de l’Agrupe del primer diumenge d’abril, a veure els camps de cirerers florits. Deixarem a banda el turó de l’Angla, 217 m i ens ficarem en un corriol que ens durà a la barraca del Carxant, una de les tantes barraques de pedra que s’estenen arreu del territori, com a mostra del passat eminentment agrícola dels nostres avis.
Ens aproparem als cirerers, substituts en la zona, de la vinya després de la fil·loxera fins a la cruïlla del coll de can Biscarri, aquí podrem triar, i nosaltres anirem a busca la creu de can Cartró, aixecada e l 1956, per membres de la UEC de Sant Boi. Toca fer remuntada però paga la pena. Al cim hi havia hagut un pi pinyoner enorme que apareix nomenat en alguns mapes. Aquest arbre havia servit de referència als mariners que arribaven al port de Barcelona. Malauradament sembla que el 1915, un llamp el va destruir, i ara n’hi ha un de petit en el seu lloc, plantat per l’ajuntament de Sant Boi.
Unes fotos i camí. Hem d’anar cap a l’esquerra perquè l’altre camí està barrat a la part de baix. Ens podem apropar a la Creu de terme del Querol, partió entre els municipis de Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Ara cap al nord-est direcció a la següent fita. Travessarem la urbanització Cesalpina i seguim per pistes. Arribem a la plana de les bruixes i amunt de nou i fem cimet al Turó del Rebaixí. Hi apareixen uns quants «tiós» en la pujada. I allà davant el Montpedrós, ja no queda res.
Primer avall fins a la plaça de les Bruixes i drecera amunt, déu n’hi do. I s’ho val, ja em direu. A dalt hi ha un banc que ni fet a mida. Només 348 metres d’alçada però es tracta d’una talaia privilegiada, cap dubte! A una banda l’urbs, a l’altra els boscos del Garraf i l’Ordal, un bon contrast. Al capdamunt la menuda ermita de pedra de Sant Antoni, reformada el 1662 i reconstruïda per darrer cop el 1958. Allà s’hi fa un aplec cada any, durant el mes d’abril. Aquí aprofitarem per dinar. Allà hi havia hagut abans un poblat ibèric i s’emplaçà, també, el castell medieval de Castellnou de Cervelló del qual es conserven algunes restes. Aquest lloc és partió entre Torrelles de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Hi ha un vèrtex geodèsic.
La meta final ja es veu avall, però primer anirem a la recerca de la Roca de Montpedrós, una roca d’esquist amb petròglifs i gravats molt curiosos, provinents del Neolític o de l’època calcolítica o del bronze, depèn de les fonts. Una part la van destrossar fa poc, setembre del 2020. S’hi podia veure una representació d’un cercle amb radis solars, sembla un carro del sol, cassoletes i altres inscripcions. Sembla que les arestes de la roca enfoquen cap als quatre punts cardinals, ho podríem verificar. Es tracta d’un dels pocs exemples de gravats prehistòrics a les roques a Catalunya. https://www-rupestre-net.translate.goog/tracce/?p=174&_x_tr_sch=http&_x_tr_sl=en&_x_tr_tl=ca&_x_tr_hl=ca&_x_tr_pto=sc.
F em pas pel Serrat de la Torrassa, cap a Sant Vicenç dels Horts, fins a arribar a les restes de la torre de guaita de la Torratxa, allà canviarem de direcció seguint les indicacions de la Roca Dreta. Ens desplacem per corriols boscans que ens fan oblidar que som tan a prop de l’asfalt. Abans d’arribar a la Roca Dreta ens desviem seguint les indicacions de la font de l’Artiga, font que sembla perduda, però que té «plaça» amb unes alzines ben formoses. Tornem unes passes enrere i seguim cap a Santa Coloma de Cervelló on hi arribem pel barri de la Pineda. Donarem un ull a l’església, la casa rectoral i l’antic ajuntament.
Resseguim per l’Avinguda Catalunya amb vistes a l’àmplia Riera de Can Via i a part del Parc Agrari del Baix Llobregat. Ja queda poc, passem de llarg la deixalleria, i entrem a la Colònia per la Masia de Can Julià de la Muntanya. Aquesta masia pairal, dels segles XVII-XIX, va ser integrada a la colònia per Eusebi Güell, on va ser convent de monges i després compartimentada en habitatges unifamiliars pels obrers.
Ens apropem a l’espectacular Torre Salvana des de lluny, i he de dir que a les distàncies curtes perd molt. Està molt deteriorada actualment, i és una llàstima perquè té molta història al darrere. Apareix documentada des de l’any 992, i catalogada com Bé d’Interès Cultural des de 1988. Començà com a torre de defensa dels Cervelló, passà a ser una masia fortificada. L’edificació conserva elements romànics, gòtics, neogòtics… però ha caigut en l’abandonament i fruit del vandalisme, no presenta un bon aspecte.
Retrocedim per accedir a la Cripta de la Colònia Güell, passant per la Creu de la Missió i la rectoria. Actualment el centre està en reformes, per això hi ha una tanca que l’envolta. Avui no la podrem visitar perquè l’horari és matinal, tots els dies de 10 a 15 h. Obra modernista, d’Antoni Gaudí consagrada el 1915 com a edifici religiós dels treballadors, és Patrimoni de la Humanitat des del 2005. http://gaudicoloniaguell.org/
Ja som dins de l’antiga colònia industrial, tornem a passejar per aquests carrers pensats per als treballadors i treballadores de la fàbrica, hi hauria molt a dir, però això ja és feina per a una altra escapada… Una cerveseta a l’Ateneu o al bar Esport, i endavant sempre. Vagi bé i gràcies!
Manuela Martín
Hora
(Diumenge) 8:00 am - 6:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Manuela Martín