desembre, 2021
12desembre7:00 am8:00 pmCOL·LECTIVA: Sant Aniol d'Aguja (Garrotxa)Anem a muntar el pessebre!
Detalls de l'Activitat
SADERNES-SANT ANIOL D'AGUJA-SALT DEL BRULL-SALT DE LA NUBIA-COVA DEL BISBE Hora de trobada: 7 h Lloc: Plaça de les Tereses Desplaçament: Cotxes particulars amb despeses compartides, o, bus si hi han 20/25 participants Hora
Més
Detalls de l'Activitat
SADERNES-SANT ANIOL D’AGUJA-SALT DEL BRULL-SALT DE LA NUBIA-COVA DEL BISBE
Hora de trobada: 7 h
Lloc: Plaça de les Tereses
Desplaçament: Cotxes particulars amb despeses compartides, o, bus si hi han 20/25 participants
Hora aprox. inici activitat: 9 h
Distancia: 17 km
Desnivell: +800 m
Cal portar; calçat amb sola de bona adherència,bastons (aconsellable), esmorzar, dinar, aigua i frontal (visita a la cova)
Sortirem del aparcament públic que hi ha just al costat de l’ermita de Sta. Cecília de Sadernes, on avanç d’emprendre camí, aprofitarem per esmorzar. Després de visitar-la anirem direcció a Sant Aniol, seguin la pista molt ven senyalitzada. Aquesta pista ressegueix el curs de la Riera de Sant Aniol, aquest tram la podem veure a l’esquerra. Passem pel Molí d’en Galceran (actualment un establiment de turisme rural). Seguim per la pista fins arribar a un trencall que ens pujarà fins la cova del Bisbe. Tornarem pel mateix camí. Mes endavant creuem el pont del Pas dels Aures i ara tenim la riera a la dreta. Avancem fins el Portell d’en Roca i mes endavant creuem pel Pont de Ferro, i ara tornem a tenir la riera a l’esquerra. Seguim en lleuger desnivell positiu fins a l’alçada del Pont de Valentí, que serveix per accedir al antic Hostal de Ca la Bruta (actualment es un centre de meditació)- Ara fem un tram de baixada que ens porta a la riera, on haurem de creuar per un pas amb blocs de pedra construïts expressament. Tornem a tenir la riera a la dreta, i seguim per un tram prou agradable fins a La Sarga, on tornarem a creuar la riera. Avancem fins arribar al petit embassament on es recull aigua per canalitzar-la.
En aquest indret trobarem un contenidor amb material d’obra que ens convida a col·laborar amb les obres d’adequació del nou refugi de St. Aniol. A partir d’aquí ens mourem per corriols força fresats entre roques i boscos, que ens portaran a enllaçar amb el GR-11 que puja del coll de Bassegoda i que ens porta directe a Sant Aniol.
D’aquí, desprès de visitar l’ermita, veure les obres que es fan al que serà el nou refugi, i dipositar les bosses de material que em pujat per col·laborar en les obres, ens dirigirem al Salt del Brull. Tornarem a l’ermita i cantarem una nadala que ens farà sentir la proximitat de les festes de Nadal. Aprofitem per dinar.
Desprès d’aquesta parada, ens dirigirem pel GR-11 per un corriol que s’enfila fins l’alçada màxima de la ruta d’avui arribant al Salt de la Núbia. Desprès baixarem per un corriol amb força pendent i molt malmès que ens porta fins arribar al embassament on es recull d’aigua per canalitzar-la. Desfem camí fins l’aparcament.
Un cop endreçades les pertinences als cotxes, ens dirigirem a un restaurant de la zona ha fer un berenar gratuït, convida l’Agrupe.
Ermita de Sta. Cecília de Sadernes
Es tracta d’un edifici religiós, situat al cim d’un turonet, a la vora esquerra del riu Llierca, accessible des de Montagut de Fluvià per una bona carretera asfaltada, la qual, passat el riu, es converteix en una pista forestal en bon estat (del riu a Sardener hi ha menys d’un km). Es pot definir com una construcció romànica, d’una sola nau amb volta apuntada. El campanar original, d’espadanya, va esser convertit en una torre amb teulada a quatre vessants en afegir-s’hi una obra de fortificació que amaga un capcer esglaonat per la banda de llevant, coincidint això amb les obres de remodelació dutes a terme a les acaballes de l’edat medieval. La porta, excepcionalment, s’obre a ponent. Damunt de l’anterior, s’obre un ull de bou elaborat posteriorment, de forma que se substituí la finestra romànica abans existent. Una cornisa de pedra recorre els murs tant interiorment com exterior, inclòs l’absis semicircular. A l’interior, a la paret nord, s’hi veu un forat tapiat, on, amb tota seguretat, hi havia la pica baptismal, avui desapareguda. Resten senyals de la primitiva coberta de llosa al capcer esglaonat i a la teulada de l’absis.
Des de l’any 977 es té notícia de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes. També apareix en un document de l’any 979, en el qual es llegeix “…et ipso meo alode que abeo in Sadernes excepto ipsa ecclesia…” En un judici celebrat l’any 1004 al castell de Besalú, el bisbe de Girona Odó reclama al comte Bernat Tallaferro la possessió, entre d’altres (Tortellà, Argelaguer i Talaixà), de l’església de Sadernes. Durant els segles XIII i XIV, hom l’anomena indistintament Sadarnes i Sadernes. A partir del segle XVIII, tingué sufragànies des esglésies de Sant Andreu de Gitarriu, Sant Grau d’Entreperes, Sant Feliu de Riu i Sant Aniol d’Aguja. L’any 1858, el bisbe de Girona hi trobà una Mare de Déu, segurament romànica, que suposem és la que avui figura al Museu d’Art de Girona.
Cova del Bisbe
Coneguda des de temps immemorial. En Puig i Larraz ja la cita el 1896 i en Norbert Font i Sagué la inclou el 1897 en el Catàlech Espeleològich de Catalunya.
Es tracta d’un jaciment del Paleolític mitjà, excavada el 1933 i el 1969.
Segons una llegenda popular, es diu que un bisbe de Perpinyà hi havia estat amagat. Una altra llegenda fa referència d’uns cristians amagats, de la invasió musulmana.
Salt de la Nubia
En el Mal pas de la Quera o Salt de la Núvia a Sadernes, es el lloc on la llegenda situa una bonica i tràgica historia d’amor :
Una donzella, filla de un masover de Sant Aniol, la volien maridar amb l’hereu del ferrer de Talaixà, naturalment contra la seva voluntat. De bon matí el masover arranja les cavalleries i emprenent el viarany de pujada cap a Talaixà.
La núvia no vol maridar-se amb l’hereu, però el pare no està per raons i abraona el cavall perquè emprengui el camí. La núvia endolada per dins, plora el desconsol. De cop li ve la imatge esfereïdora. Una imatge que pot posar fi al seu sofriment. Un revolt de la cinglerada, el mes enlairat, el que s’acosta mes al cel.
De dalt del cavall es deixa caure, es llença al buit. No haurà de casar-se amb l’hereu, no serà de ningú, però tampoc del hereu.
El darrer esglai es una mirada perduda damunt la Vall del Llierca i desprès…. el son etern.
Una altra versió diu :
La que explica que la mula de la noia es girà, espantada pels arcabussos disparats en senyal de gala i rodolà al fons del cingle amb la noia morin.
Sant Aniol d’Aguja
Es una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa). Aquest edifici és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d’Aguja (o de Sant Aniol). L’església, també anomenada Sant Aniol d’Uja i Sant Aniol d’Aguges, és un temple catòlic del bisbat de Girona dedicat a Sant Aniol.
A l’alta edat mitjana havia estat seu d’un monestir benedictí del mateix nom i més tard d’una parròquia i d’un santuari. Davant de l’església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment en rehabilitació. A l’esplanada davant la font de Sant Aniol és habitual trobar-hi vaques pasturant. Al davant de l’entrada a l’església hi ha un panell amb informació sobre la història del lloc. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya des del 1983.
Per participar en aquestes sortides, cal estar en possessió de la llicència federativa corresponent, o bé, disposar d’una assegurança temporal. En aquest últim cas, l’entitat s’encarrega de tramitar-la.
Preus: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses de desplaçament a compartir. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat, o bé al telèfon 93 755 08 37.
Hora
(Diumenge) 7:00 am - 8:00 pm
Lloc
Comarca de la Garrotxa
Organitzada/ Guiada per
Toni Martín