Caminada circular d’uns 20 kms. i 724 m. de desnivell positiu i 752 m. de desnivell negatiu, , el dia 16 de desembre del 2018. Muntarem el pessebre i farem un piscolabis per celebrar Nadal.

ST. ANDREU DE GURB – BOSC ENCANTAT – ST. ROC – CREU DE GURB – ST. JULIÀ SASSORBA – ST. SEBASTIÀ – ST. JOAN DEL GALÍ – ST. ANDREU DE GURB

Sortida a les 7 en punt de la Plaça de les Tereses, de Mataró, amb cotxes particulars. Degut a les pluges que cauen últimament es recomana portar una tovalloleta per assecar els peus en cas que la riera que travessem baixi plena.

Preu: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses del transport en vehicles particulars no incloses. El pagament de la sortida es pot fer presencialment al nostre local (de dilluns a divendres de 19 a 21 h.) o per transferència bancària al compte: IBAN-ES91-2100-0287-39-0200525037
fent constar el nom, la condició de soci si s’escau, i el núm. de persones inscrites.

Recorregut

Itinerari pels turons de la Plana Ausetana, situats al NO de Vic, on gaudirem del terreny característic (margues) i també del seu patrimoni històric i arquitectònic. Bona part del trajecte és per pista forestal.

Començarem la nostra caminada a la parròquia de St. Andreu de Gurb:

Església romànica, molt reformada al llarg dels segles pel que presenta unes formes molt heterogènies vinculades al sistema constructiu de l’època. Té planta de creu llatina amb un absis semicircular i façana neoclàssica adossada a una de les naus laterals, també té una torre de defensa inserida als murs del campanar. L’edifici actual data s. XII menys l’absis, el creuer i el campanar probablement preromànic i l’església del s. X. Documentada des de l’any 942, pertany al municipi de Gurb i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Sortirem de davant de l’església per la pista asfaltada per on hem arribat. De seguida trobarem a l’esquerra una desviació que ens indica cap el Bosc encantat, lloc ideal per anar amb la canalla, s’hi poden observar figures d’animals fetes de fusta i cartells amb el nom dels arbres. Creuarem el torrent del Puig per un pont i enfilarem un corriol que deixarem quasi tot seguit per anar per un caminoi, l’antic PR-41, que passa pel mas d’El Puig, ara no hi passa. Per tal motiu haurem d’anar en silenci fins que travessem una pista i ens endinsem en un camí, que ens portarà directes a l’ermita de St. Roc d’estil eclèctic. Església votiva feta construir al voltant de 1886 amb motiu del còlera, pels propietaris dels masos els Puig i els Salts, ajudats pels veïns de les rodalies. A l’interior destaquen els quatre retaules laterals pintats per l’artista Pilarín Bayés. Està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Continuarem per una pista que surt a l’esquerra i arribarem a una zona on ja podrem veure les típiques margues. Travessarem un torrent i continuarem per una pista que s’endinsa en el bosc i va pujant de mica en mica fins que comença a accentuar-se el pendent, aquí trobarem un caminet a mà dreta (SO) que remunta decidit fins al collet de la Creu de Gurb. Tombarem a l’esquerra per un sender que ascendeix al turó vorejant-lo per la dreta fins coronar-lo.

Turó de la Creu de Gurb, de 842m., també dit del Castell de Gurb, ara totalment derruït, només hi resta, coberta d’herba, una part de la cisterna. La Creu fa més d’un segle, any 1000, que el corona. Amb motiu de la commemoració del centenari s’hi va col·locar una taula circular d’orientació, també hi ha una senyera i un plafó de fusta on s’hi  representen els camins que portaven al castell fins l’any 1373. La vista de 360º: Montseny, Guilleries, Collsacabra, Serra del Catllaràs, Bellmunt, St. Bartomeu del Grau, altiplà del Lluçanès, Cabrera, els Pirineus Orientals i la Plana de Vic. Aquest cim forma part de la llista dels 100 CIMS de la Feec.

Un cop fetes les fotografies pertinents i gaudir del paisatge, retornarem sobre les nostres passes fins arribar de nou al collet de la Creu de Gurb, on continuarem recte per un camí carener. Arribats a un petit collet a l’est del puig del Portell, el camí s’obre i dóna lloc a una pista estreta que davalla a l’altra banda (NO). Caminarem uns 5 minuts i trobarem un collet amb una cruïlla. Deixarem la pista de la dreta i la de l’esquerra i pujarem per la més ample a ponent. Al cap d’1km trobarem un altre encreuament, estarem al Sot del Borrell. Aquí descendirem per la dreta d’un camp de conreu que desemboca a una pista més ampla que segueix a la dreta. Abans d’unes granges, deixarem un trencall a l’esquerra i continuarem per la dreta, a pocs metres deixarem la pista per prendre un camí que davalla pel bosc fins l’entrada de la granja Borrell. Aquí agafarem la pista asfaltada que ens durà en 1 ½ Kms., més o menys fins a l’església de St. Julià Sassorba.

La parroquia de St. Julià del s. XI és d’una barreja d’estils: romànic, barroc i neoclàssic. Fou consagrada al 1091. Consta d’un edifici de nau única amb transsepte i coberta de volta de canó amb l’afegit de la rectoria adossada a ponent, el campanar adossat al mur de tramuntana i la portalada d’accés al mur de migdia. Va ser reformada al s. XVI i s. XVIII i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Deixarem la pista asfaltada davant de ca l’Om, on agafarem a l’esquerra un camí (SE) que surt a una pista que seguirem a llevant, trobarem un encreuament en un revolt i agafarem la pista de l’esquerra (NE) que descendeix. La seguirem sempre de baixada després del primer revolt, en direcció (SE/S) deixant trencalls que canvien el pendent o la direcció fins arribar al mas La Pujada. Anirem a l’esquerra i passarem pel seu costat (SE). Després d’un revolt passarem per sota l’Eix Transversal C-25, sortirem a la carretera C-154 que prendrem a la dreta fins la primera desviació a  l’esquerra que mena al mas del Molí de la Pujada que ens quedarà a l’esquerra i arribarem a la riera.

Aquí depenent  del règim de pluges haurem de descalçar-nos per travessar-la. Estarem a la meitat del recorregut. Ara agafarem una pista forestal que puja fent ziga-zagues, (hi estant fent treballs forestals) per això no faig la descripció. Si podem agafarem un corriol que puja pel mig del bosc i sinó seguirem per la pista fins arribar dalt on sortirem del bosc i trobarem un camp de conreu. Agafarem cap a l’esquerra fins a l’església de Sant Sebastià, s. XVI.  Fou construïda amb motiu d’una pesta a la demarcació de St. Joan del Galí, pertany al municipi de Vic i depèn de la parròquia de Sta. Eulàlia de Riuprimer. Té una única nau sense absis ni cor i una façana amb un portal adovellat, reformada al s. XVII. La resta de l’edifici i el seu característic campanar són del s. XVIII. Documentada l’any 1522. El 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans amb el que es va arribar a un acord amb el Regne d’Anglaterra perquè facilites ajuda militar davant Felip V de Castella, comprometent-se a respectar Carles III i les lleis catalanes, segellant-ho posteriorment amb el Tractat de Gènova. Aquest fet es recorda cada any amb l’encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i  la Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada (10-9). La commemoració finalitza l’11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic. L’any 2012 va ser declarat Be Cultural d’Interès Nacional amb la classificació de lloc històric i un projecte per rehabilitar l’ermita i la casa annexa. La proposta va sorgir el 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans. El 16 de març de 2014 es va inaugurar la intervenció feta a l’ermita i permet visitar aquest espai com un dels indrets per entendre la guerra de Successió en el marc de la Ruta 1714. El diumenge següent al diumenge de pasqua s’hi celebra cada any l’aplec de St. Sebastià.

Aquí muntarem el pessebre, cantarem les nadales i dinarem.

Un cop amb la panxa plena davallarem decidits per un senderó que surt a l’esquerra (N) d’on hem arribat, al costat del mirador. Arribats a baix trobarem el mas de La Vila que passarem pel bell mig i on podrem veure una gran bassa natural amb ànecs coll verd. Arribats a la bifurcació agafarem la pista asfaltada de l’esquerra (NE) fins una altre bifurcació que trencarem a l’esquerra (NO) per pista i passarem pel mas de l’Armengol, el mas del Molí del Galí, la Torre Vella del Mas Galí i l’església de Sant Joan del Galí, capella de nau única sense absis, d’estil obra popular. Al mur nord hi ha una capella adossada amb un campanar de torre que li fa d’espona. El portal d’entrada és a migdia. Als peus del temple s’hi obren finestres. Al davant del portal d’entrada hi ha un sarcòfag esculpit amb baixos relleus amb elements florals i unes construccions de tipus defensiu que recorden mas Galí.

Seguirem la pista que ens portarà a creuar la carretera C-154, passarem per un pontet i agafarem un caminet que pel torrent del Bosc creua l’Eix Transversal C-25. Arribarem a una pista que prendrem a la dreta (NE) de baixada, passarem per Casa Pladevall, El Solerdelcoll i seguirem rectes direcció la masia El Güell. Anirem seguint les marques del PR C-41 que per pista i amb el turó de la Creu de Gurb davant ens anirà apropant al nostre destí. Passarem al costat d’unes granges i del Mas Vilaró de Tarrés i en poc temps arribarem a la part posterior de la parròquia de St. Andreu de Gurb. Ara només ens quedarà tornar a agafar els cotxes i anar a fer el piscolabis al restaurant 4 Carreteres de Tona.