ESCENARIS DE LA BATALLA DE L’EBRE (II)

14 i 15 de setembre

Ruta cultural i de senderisme pels principals escenaris de la Batalla de l’Ebre. Hora i lloc de trobada: 7.00 h del matí, Clos Arqueològic de Torre Llauder. Desplaçament en cotxes particulars. Preu: socis gratuït; no socis 6€. El preu no inclou l’allotjament ni el desplaçament però el gestionem nosaltres a un preu molt ajustat tot depenent del número de persones que s’inscriguin. Més informació i inscripcions a la nostra seu, de 19 a 21h. o bé al telèfon 93 755 08 37. Preguem que sigui el més aviat possible per poder fer la reserva.

LA  BATALLA  DE  L’EBRE

115 dies a l’Ebre, el sacrifici d’una lleva. 

 El 25 de juliol de 1938, a les 00:15 h i sense lluna, les forces republicanes van iniciar el pas del riu entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l’enemic. La major operació militar de la Guerra Civil havia començat.

A finals d’abril del 38 va ser mobilitzada la lleva dels 41, anomenada del ‘biberó’ perquè va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. En un principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol del mateix any ja participava en l’ofensiva republicana a la batalla de l’Ebre. Dels 30.000 joves catalans de només disset anys quevan ser cridats a files, més de la meitat no hi van tornar. La resta, acabada la guerra, corregueren sorts ben diferents. Alguns, exiliats als camps de concentració del sud de França. Altres a les presons i camps de concentració franquistes on anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l’Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l’arribada dels nazis a Paris.

Aquesta sortida la vaig preparar per dur els meus alumnes de batxillerat, que tenen l’edat d’aquells nois, i la vam fer acompanyats de l’Assumpta Montellà, historiadora, escriptora i divulgadora dels esdeveniments d’aquells temps a partir dels seus protagonistes de carrer, com es recull en el seu llibre “115 dies a l’Ebre. El sacrifici d’una lleva”. Després l’he tornada a repetir amb els alumnes, i també amb la gent de l’Agrupe fa dos anys. En aquesta ocasió tornarem a combinar senderisme i cultura, caminant per altres rutes complementàries a les que vàrem fer fa dos anys.

Entrarem aquest cop per la banda nord de l’inici de la Batalla. Ens trobarem a Flix per esmorzar i començarem a situar-nos a la riba de l’Ebre, allà podran percebre la gran amplada que té el riu i la dificultat que va representar creuar-lo i més per a molts joves que no sabien nedar en aquella època En aquesta població s’ha recuperat un refugi en el que s’hi recreen el so de les sirenes, dels avions i de les bombes que  mirarem de visitar.

Donarem una volta per Ascó i des d’allà ens aproparem a Móra d’Ebre utilitzant el Camí de Sirga que ressegueix el riu. A Móra mirarem de pujar al seu castell, fortalesa medieval que va ser clau en el control del riu i un dels punts centrals en la distribució de material. Si ens quedés temps aniríem a Benissanet per visitar el refugi de la Font Gran, on un audiovisual recull el testimoni d’un grup de dones que van participar en la seva construcció. Acabarem la jornada donant una ullada al poble vell de Corbera d’Ebre i al Coll del Moro de camí a l’alberg.

L’endemà, matí de passejada i lleure pel massís dels Ports. Anirem a banyar-nos a algun toll de la zona, tot caminant una estona. Si tot va bé, dinaríem a Arnes, un poble que amb només 400 habitants,té una vida cultural molt rica. Al Casal d’Arnes farem l’aperitiu-dinar amb unes vistes espectaculars, ja m’ho direu, els que encara no hi heu anat…

Després  tornarem als espais de la batalla de l’Ebre per finalitzar el cap de setmana. Directes a les Trinxeres de “Els barrancs”, entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, revivint els darrers dies de la batalla fins arribar al Cementiri de les Camposines, un memorial on hi ha enterrades víctimes d’aquella guerra i on, encara avui,es dipositen les que encara es troben pels camps de la zona.

Fa dos anys, en les jornades d’Arnes ens van informar que aviat es començarien a fer les proves d’ADN per identificar les restes òssies, i que aquestes es “guardarien” en millors condicions fins que fossin identificades els seus familiars… Curiós, parlaven que la millor identificació era la directa, de pares a fills…o néts… però quants joves de la lleva del biberó en tenen de fills?  No sé com han anat les coses després d’aquests dos anys però serà molt complicat tornar a lloc…

Manuela Martín