Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Passatge del Pou d’Avall, 1
(cantonada Baixada de les Escaletes)
Horari d’atenció al públic:
Feiners de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre
Tel/Fax.: 93 755 08 37
Correu: info@agrupe.cat
setembre, 2019
Detalls de l'Activitat
Ruta d’uns 23 km i 1650 m. de desnivell des de la Presa de Cavallers, amb pernoctació al refugi Ventosa i Calvell (Aigüestortes). Hora i punt de sortida: 11:00 h del
Més
Detalls de l'Activitat
Ruta d’uns 23 km i 1650 m. de desnivell des de la Presa de Cavallers, amb pernoctació al refugi Ventosa i Calvell (Aigüestortes).
Hora i punt de sortida: 11:00 h del dissabte 7 al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró).
Preu: socis federats gratuït; socis no federats 5 €;
No socis federats 8 €; No socis no federats 13 €.
Despeses de desplaçament a compartir. Despeses de pernoctació no incloses.
Inscripcions a la nostra seu o per transferència bancària. Més informació al nostre web o al telèfon 93 755 08 37.
Cal tenir bona condició física.
Coordinador: Robert Villà
Descripció del recorregut:
En la primera jornada ens limitarem a transitar per camí evident en direcció al refugi de Ventosa i Calvell passant per la pleta de Riumalo, els Llastres de la Murta i el pas de l’Osso. En unes 2 hores i 15 minuts ens plantarem al refugi. No calen grans explicacions ja que el recorregut és força clar i està senyalitzat perfectament.
El dia següent iniciem el recorregut seguint durant un temps el recorregut de la travessia Carros de Foc fins la capçalera de l’estany gran de Colieto. Una vegada superat aquest, ens dirigim a un pal que ens indica que hem d’abandonar el sender pel qual transitem i ens hem de desviar a la dreta seguint les indicacions que ens menen en direcció a la Punta Alta de Comalesbienes. De seguida el sender s’enfila de valent per guanyar uns 100 metres de desnivell i atènyer l’estany del Mamut o de la Roca. Un petit respir i de nou el terreny es tiba i aterrem al caos de rocs i pedres que ja no ens abandonaran fins a gairebé el mig del barranc de Camalesbienes. El cas és que seguint les fites deixem el que es suposa camí, segons el mapa de l’editorial Alpina, i acabem a la base d’una pared infranquejable. Reculem uns metres en direcció est per dirigir-nos a la carena que puja del coll Arenós i de nou trobem altres fites que, ara si, ens porten directament al cim.
Fet el cim continuem en sentit sud-oest seguint el fil de la cresta i baixem al coll. Des d’aquest es pot seguir la mateixa direcció de marxa i fer el cim de Comelesbienes però aquesta ressenya deixa aquest cim de banda i el que fem és iniciar el descens, seguint una traça fitada, en direcció als estanys de Comalesbienes. Al de poc temps deixem la “comoditat” del camí i iniciem un flanqueig en diagonal descendent en direcció a l’estany Gelat. No hi ha camí però el terreny rocós permet el pas. Així som a l’estany. Seguim en franca direcció a un evident coll que tenim al davant i del qual neix la carena que ens permet assolir un dels cims sense nom que precedeixen a la Pala Alta de Sarradé. No és obligatori anar al coll ja que el vessant rocós de la muntanya ens permet anar per tot arreu. De fet, el mapa d’Alpina dibuixa un camí que puja directament entre el coll i la carena dels estanys. El camí que es faci servir dependrà de les forces que disposeu. El cas és que finalment som a la cresta. La seguim, fàcil tot i que aèria, fins que trobem que no podem seguir pel fil de la mateixa. Per l’esquerra és molt arriscat, sinó impossible, seguir però per la dreta podem perdre uns pocs metres d’alçada per agafar un pas que ens permet flanquejar i progressar amb la protecció de la cresta per l’esquerra, però esposats per la dreta, tot i que es camina bé. Així arribem a un altre punt en el que uns rocs sembla que ens tallen el pas. Si traiem el nas però, veurem que encara podem seguir endavant. Finalment si que quedem tallats. En aquest punt tenim a l’esquerra una pedra llisa, com una llosa, que ens permet pujat de nou a la cresta. Quan som a dalt l’espai per caminar s’obre molt per l’esquerra. Tant que la sensació de cresta desapareix. Caminem còmode fins que de nou el camí es complica. És moment de buscar a la dreta una fita que ens ensenya el camí per anar a trobar una canal (el pas està fitat). Aquesta acaba en un tall vertical d’uns quatre o cinc metres que sembla es pot desgrimpar, però no cal. Just a l’esquerra trobem de nou una llosa que ens porta directament al coll que separa la cresta que hem superat i el cim. No cal perdre alçada per continuar el camí ja que les fissures de la muntanya ens permeten flanquejar horitzontalment en direcció al clar punt d’atac al cim. És una canal molt ampla que ens permet iniciar una fàcil grimpada d’uns 30 metres i atanyer el cim de la Pala Alta de Sarradé.
Semblava impossible però una vegada al cim la sensació de dificultat desapareix. No és tan complicat fer el cim. Per continuar amb la proposta cal desfer el camí de nou i tornar a baixar als estanys de Comalesbienes. Una vegada superat de nou l’estany Gelat caldrà però prendre direcció oest per vorejar el primer estany per la riba del vessant que cau del Pala Alta. Travessem la sortida d’aigües de l’estany i passem al vessant del Pic de Comalesbienes. Seguint les fites fem un petit ascens i tornem a ficar-nos en un caos de rocs i pedres pel qual iniciem el definitiu descens en busca del final del recorregut, el qual ja ansiem finalitzar. Encara restarà un llarg camí per aconseguir-ho. De nou els innumerables rastres de fites ens fan apartar-nos del camí que el mapa d’Alpina diu que hi ha, però el cert és que les fites ens porten pel bon camí ja que finalment, al poc d’atrapar els primers pins, enllacem amb quelcom que podem anomenar camí. Això no vol dir que els problemes hagin acabat, ans al contrari, Aquest camí es va apropant, de forma vertiginosa, a la carena oest del pic de Comalesbienes i acaba mig engorgat. De nou els pals de fusta amb el cap pintat de groc ens són de molta ajuda. Aquesta última part del recorregut, amb el fort pendent, el terra relliscós i les cames ja molt picolades, resulta fins i tot perillós ja que les relliscades i caigudes estan gairebé garantides. Finalment el fort descens acaba quan enllacem amb l’antiga pista que servia d’accés a una antiga zona d’extracció de material. Aquesta pista, després d’unes quantes llaçades mor a la carretera que ens portarà definitivament al punt al qual hem aparcat el cotxe el dia anterior.
Hora
7 (Dissabte) 11:00 am - 8 (Diumenge) 8:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Robert Villà
Detalls de l'Activitat
Matinal a la vall de Betlem o de Poià – (Barcelonès) Recorregut per la Vall de Betlem, Sant Jeroni de la Murtra, Serrat de les Ermites i Puig Castellar (303 m)
Més
Detalls de l'Activitat
Matinal a la vall de Betlem o de Poià – (Barcelonès)
Recorregut per la Vall de Betlem, Sant Jeroni de la Murtra, Serrat de les Ermites i Puig Castellar (303 m) 100 CIMS.
Matinal de 8,35 km., uns 298 m. de desnivell positiu i 303 m de desnivell negatiu.
Aqüeducte de Sant Jeroni – Monestir de Sant Jeroni de la Murtra – Ermita de Sant. Onofre – Ermita de Sant Climent – Puig Castellar – Cova d’en Genís – Ermita de la Miranda – Ca l’Alemany.
Sortida a les 7:30 h del Clos Arqueològic de Mataró amb cotxes particulars.
Preus socis federats gratuït. Socis no federats 5€. No socis federats 3€. No socis no federats 8€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat o bé al telèfon 937550837.
Hora
(Diumenge) 7:30 am - 2:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Núria Camp
Detalls de l'Activitat
ESCENARIS DE LA BATALLA DE L'EBRE (II) 14 i 15 de setembre Ruta cultural i de senderisme pels principals escenaris de la Batalla de l'Ebre. Hora i lloc de trobada: 7.00 h
Més
Detalls de l'Activitat
ESCENARIS DE LA BATALLA DE L’EBRE (II)
14 i 15 de setembre
Ruta cultural i de senderisme pels principals escenaris de la Batalla de l’Ebre. Hora i lloc de trobada: 7.00 h del matí, Clos Arqueològic de Torre Llauder. Desplaçament en cotxes particulars. Preu: socis gratuït; no socis 6€. El preu no inclou l’allotjament ni el desplaçament però el gestionem nosaltres a un preu molt ajustat tot depenent del número de persones que s’inscriguin. Més informació i inscripcions a la nostra seu, de 19 a 21h. o bé al telèfon 93 755 08 37. Preguem que sigui el més aviat possible per poder fer la reserva.
LA BATALLA DE L’EBRE
115 dies a l’Ebre, el sacrifici d’una lleva.
El 25 de juliol de 1938, a les 00:15 h i sense lluna, les forces republicanes van iniciar el pas del riu entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l’enemic. La major operació militar de la Guerra Civil havia començat.
A finals d’abril del 38 va ser mobilitzada la lleva dels 41, anomenada del ‘biberó’ perquè va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. En un principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol del mateix any ja participava en l’ofensiva republicana a la batalla de l’Ebre. Dels 30.000 joves catalans de només disset anys quevan ser cridats a files, més de la meitat no hi van tornar. La resta, acabada la guerra, corregueren sorts ben diferents. Alguns, exiliats als camps de concentració del sud de França. Altres a les presons i camps de concentració franquistes on anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l’Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l’arribada dels nazis a Paris.
Aquesta sortida la vaig preparar per dur els meus alumnes de batxillerat, que tenen l’edat d’aquells nois, i la vam fer acompanyats de l’Assumpta Montellà, historiadora, escriptora i divulgadora dels esdeveniments d’aquells temps a partir dels seus protagonistes de carrer, com es recull en el seu llibre “115 dies a l’Ebre. El sacrifici d’una lleva”. Després l’he tornada a repetir amb els alumnes, i també amb la gent de l’Agrupe fa dos anys. En aquesta ocasió tornarem a combinar senderisme i cultura, caminant per altres rutes complementàries a les que vàrem fer fa dos anys.
Entrarem aquest cop per la banda nord de l’inici de la Batalla. Ens trobarem a Flix per esmorzar i començarem a situar-nos a la riba de l’Ebre, allà podran percebre la gran amplada que té el riu i la dificultat que va representar creuar-lo i més per a molts joves que no sabien nedar en aquella època En aquesta població s’ha recuperat un refugi en el que s’hi recreen el so de les sirenes, dels avions i de les bombes que mirarem de visitar.
Donarem una volta per Ascó i des d’allà ens aproparem a Móra d’Ebre utilitzant el Camí de Sirga que ressegueix el riu. A Móra mirarem de pujar al seu castell, fortalesa medieval que va ser clau en el control del riu i un dels punts centrals en la distribució de material. Si ens quedés temps aniríem a Benissanet per visitar el refugi de la Font Gran, on un audiovisual recull el testimoni d’un grup de dones que van participar en la seva construcció. Acabarem la jornada donant una ullada al poble vell de Corbera d’Ebre i al Coll del Moro de camí a l’alberg.
L’endemà, matí de passejada i lleure pel massís dels Ports. Anirem a banyar-nos a algun toll de la zona, tot caminant una estona. Si tot va bé, dinaríem a Arnes, un poble que amb només 400 habitants,té una vida cultural molt rica. Al Casal d’Arnes farem l’aperitiu-dinar amb unes vistes espectaculars, ja m’ho direu, els que encara no hi heu anat…
Després tornarem als espais de la batalla de l’Ebre per finalitzar el cap de setmana. Directes a les Trinxeres de “Els barrancs”, entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, revivint els darrers dies de la batalla fins arribar al Cementiri de les Camposines, un memorial on hi ha enterrades víctimes d’aquella guerra i on, encara avui,es dipositen les que encara es troben pels camps de la zona.
Fa dos anys, en les jornades d’Arnes ens van informar que aviat es començarien a fer les proves d’ADN per identificar les restes òssies, i que aquestes es “guardarien” en millors condicions fins que fossin identificades els seus familiars… Curiós, parlaven que la millor identificació era la directa, de pares a fills…o néts… però quants joves de la lleva del biberó en tenen de fills? No sé com han anat les coses després d’aquests dos anys però serà molt complicat tornar a lloc…
Manuela Martín
Hora
setembre 14 (Dissabte) - 15 (Diumenge)
Organitzada/ Guiada per
Manuela Martín
Detalls de l'Activitat
INSCRIPCIONS TANCADES! Canigó - Prada de Conflent Última etapa del GR83 o Camí del Nord. Dissabte 21 de setembre: -Desplaçament en vehicles particulars fins a Prada de Conflent. Allà agafarem uns taxis que ens
Més
Detalls de l'Activitat
INSCRIPCIONS TANCADES!
Canigó – Prada de Conflent
Última etapa del GR83 o Camí del Nord.
Dissabte 21 de setembre:
-Desplaçament en vehicles particulars fins a Prada de Conflent. Allà agafarem uns taxis que ens duran fins al refugi de Cortalets (2.150 m). Un cop al refugi, pujarem fins al cim del Canigó (2.783 m) i baixarem de nou al refugi on hi pernoctarem (600 metres de desnivell positiu i 600 metres de desnivell negatiu).
Diumenge 22 de setembre:
-Refugi de Cortalets (2.150 m)- Prada de Conflent (357 m, 20 km.), 1.793 metres de desnivell de baixada. Després, tornada a Mataró.
Hora i lloc de trobada: 7 del matí al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró).
Preu: socis federats gratuït; socis no federats 5 €; No socis federats 6 €; No socis no federats 11 €. Despeses de desplaçament a compartir. Despeses d’allotjament i lloguer de taxis no incloses. Inscripcions a la nostra seu o per transferència bancària. Més informació al telèfon 93 755 08 37.
Hora
21 (Dissabte) 7:00 am - 22 (Diumenge) 6:00 pm
Lloc
Comarca del Conflent
Organitzada/ Guiada per
Víctor Ligos
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Passatge del Pou d’Avall, 1
(cantonada Baixada de les Escaletes)
Horari d’atenció al públic:
Feiners de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre
Tel/Fax.: 93 755 08 37
Correu: info@agrupe.cat
Newsletter
Apunta't al nostre butlletí i sigues el primer en rebre totes les novetats de l'agrupació.
setembre, 2019
Detalls de l'Activitat
Ruta d’uns 23 km i 1650 m. de desnivell des de la Presa de Cavallers, amb pernoctació al refugi Ventosa i Calvell (Aigüestortes). Hora i punt de sortida: 11:00 h del
Més
Detalls de l'Activitat
Ruta d’uns 23 km i 1650 m. de desnivell des de la Presa de Cavallers, amb pernoctació al refugi Ventosa i Calvell (Aigüestortes).
Hora i punt de sortida: 11:00 h del dissabte 7 al Clos Arqueològic de Torre Llauder (Mataró).
Preu: socis federats gratuït; socis no federats 5 €;
No socis federats 8 €; No socis no federats 13 €.
Despeses de desplaçament a compartir. Despeses de pernoctació no incloses.
Inscripcions a la nostra seu o per transferència bancària. Més informació al nostre web o al telèfon 93 755 08 37.
Cal tenir bona condició física.
Coordinador: Robert Villà
Descripció del recorregut:
En la primera jornada ens limitarem a transitar per camí evident en direcció al refugi de Ventosa i Calvell passant per la pleta de Riumalo, els Llastres de la Murta i el pas de l’Osso. En unes 2 hores i 15 minuts ens plantarem al refugi. No calen grans explicacions ja que el recorregut és força clar i està senyalitzat perfectament.
El dia següent iniciem el recorregut seguint durant un temps el recorregut de la travessia Carros de Foc fins la capçalera de l’estany gran de Colieto. Una vegada superat aquest, ens dirigim a un pal que ens indica que hem d’abandonar el sender pel qual transitem i ens hem de desviar a la dreta seguint les indicacions que ens menen en direcció a la Punta Alta de Comalesbienes. De seguida el sender s’enfila de valent per guanyar uns 100 metres de desnivell i atènyer l’estany del Mamut o de la Roca. Un petit respir i de nou el terreny es tiba i aterrem al caos de rocs i pedres que ja no ens abandonaran fins a gairebé el mig del barranc de Camalesbienes. El cas és que seguint les fites deixem el que es suposa camí, segons el mapa de l’editorial Alpina, i acabem a la base d’una pared infranquejable. Reculem uns metres en direcció est per dirigir-nos a la carena que puja del coll Arenós i de nou trobem altres fites que, ara si, ens porten directament al cim.
Fet el cim continuem en sentit sud-oest seguint el fil de la cresta i baixem al coll. Des d’aquest es pot seguir la mateixa direcció de marxa i fer el cim de Comelesbienes però aquesta ressenya deixa aquest cim de banda i el que fem és iniciar el descens, seguint una traça fitada, en direcció als estanys de Comalesbienes. Al de poc temps deixem la “comoditat” del camí i iniciem un flanqueig en diagonal descendent en direcció a l’estany Gelat. No hi ha camí però el terreny rocós permet el pas. Així som a l’estany. Seguim en franca direcció a un evident coll que tenim al davant i del qual neix la carena que ens permet assolir un dels cims sense nom que precedeixen a la Pala Alta de Sarradé. No és obligatori anar al coll ja que el vessant rocós de la muntanya ens permet anar per tot arreu. De fet, el mapa d’Alpina dibuixa un camí que puja directament entre el coll i la carena dels estanys. El camí que es faci servir dependrà de les forces que disposeu. El cas és que finalment som a la cresta. La seguim, fàcil tot i que aèria, fins que trobem que no podem seguir pel fil de la mateixa. Per l’esquerra és molt arriscat, sinó impossible, seguir però per la dreta podem perdre uns pocs metres d’alçada per agafar un pas que ens permet flanquejar i progressar amb la protecció de la cresta per l’esquerra, però esposats per la dreta, tot i que es camina bé. Així arribem a un altre punt en el que uns rocs sembla que ens tallen el pas. Si traiem el nas però, veurem que encara podem seguir endavant. Finalment si que quedem tallats. En aquest punt tenim a l’esquerra una pedra llisa, com una llosa, que ens permet pujat de nou a la cresta. Quan som a dalt l’espai per caminar s’obre molt per l’esquerra. Tant que la sensació de cresta desapareix. Caminem còmode fins que de nou el camí es complica. És moment de buscar a la dreta una fita que ens ensenya el camí per anar a trobar una canal (el pas està fitat). Aquesta acaba en un tall vertical d’uns quatre o cinc metres que sembla es pot desgrimpar, però no cal. Just a l’esquerra trobem de nou una llosa que ens porta directament al coll que separa la cresta que hem superat i el cim. No cal perdre alçada per continuar el camí ja que les fissures de la muntanya ens permeten flanquejar horitzontalment en direcció al clar punt d’atac al cim. És una canal molt ampla que ens permet iniciar una fàcil grimpada d’uns 30 metres i atanyer el cim de la Pala Alta de Sarradé.
Semblava impossible però una vegada al cim la sensació de dificultat desapareix. No és tan complicat fer el cim. Per continuar amb la proposta cal desfer el camí de nou i tornar a baixar als estanys de Comalesbienes. Una vegada superat de nou l’estany Gelat caldrà però prendre direcció oest per vorejar el primer estany per la riba del vessant que cau del Pala Alta. Travessem la sortida d’aigües de l’estany i passem al vessant del Pic de Comalesbienes. Seguint les fites fem un petit ascens i tornem a ficar-nos en un caos de rocs i pedres pel qual iniciem el definitiu descens en busca del final del recorregut, el qual ja ansiem finalitzar. Encara restarà un llarg camí per aconseguir-ho. De nou els innumerables rastres de fites ens fan apartar-nos del camí que el mapa d’Alpina diu que hi ha, però el cert és que les fites ens porten pel bon camí ja que finalment, al poc d’atrapar els primers pins, enllacem amb quelcom que podem anomenar camí. Això no vol dir que els problemes hagin acabat, ans al contrari, Aquest camí es va apropant, de forma vertiginosa, a la carena oest del pic de Comalesbienes i acaba mig engorgat. De nou els pals de fusta amb el cap pintat de groc ens són de molta ajuda. Aquesta última part del recorregut, amb el fort pendent, el terra relliscós i les cames ja molt picolades, resulta fins i tot perillós ja que les relliscades i caigudes estan gairebé garantides. Finalment el fort descens acaba quan enllacem amb l’antiga pista que servia d’accés a una antiga zona d’extracció de material. Aquesta pista, després d’unes quantes llaçades mor a la carretera que ens portarà definitivament al punt al qual hem aparcat el cotxe el dia anterior.
Hora
7 (Dissabte) 11:00 am - 8 (Diumenge) 8:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Robert Villà
Detalls de l'Activitat
Matinal a la vall de Betlem o de Poià – (Barcelonès) Recorregut per la Vall de Betlem, Sant Jeroni de la Murtra, Serrat de les Ermites i Puig Castellar (303 m)
Més
Detalls de l'Activitat
Matinal a la vall de Betlem o de Poià – (Barcelonès)
Recorregut per la Vall de Betlem, Sant Jeroni de la Murtra, Serrat de les Ermites i Puig Castellar (303 m) 100 CIMS.
Matinal de 8,35 km., uns 298 m. de desnivell positiu i 303 m de desnivell negatiu.
Aqüeducte de Sant Jeroni – Monestir de Sant Jeroni de la Murtra – Ermita de Sant. Onofre – Ermita de Sant Climent – Puig Castellar – Cova d’en Genís – Ermita de la Miranda – Ca l’Alemany.
Sortida a les 7:30 h del Clos Arqueològic de Mataró amb cotxes particulars.
Preus socis federats gratuït. Socis no federats 5€. No socis federats 3€. No socis no federats 8€. Inscripcions a la nostra seu, al correu info@agrupe.cat o bé al telèfon 937550837.
Hora
(Diumenge) 7:30 am - 2:00 pm
Organitzada/ Guiada per
Núria Camp
Detalls de l'Activitat
ESCENARIS DE LA BATALLA DE L'EBRE (II) 14 i 15 de setembre Ruta cultural i de senderisme pels principals escenaris de la Batalla de l'Ebre. Hora i lloc de trobada: 7.00 h
Més
Detalls de l'Activitat
ESCENARIS DE LA BATALLA DE L’EBRE (II)
14 i 15 de setembre
Ruta cultural i de senderisme pels principals escenaris de la Batalla de l’Ebre. Hora i lloc de trobada: 7.00 h del matí, Clos Arqueològic de Torre Llauder. Desplaçament en cotxes particulars. Preu: socis gratuït; no socis 6€. El preu no inclou l’allotjament ni el desplaçament però el gestionem nosaltres a un preu molt ajustat tot depenent del número de persones que s’inscriguin. Més informació i inscripcions a la nostra seu, de 19 a 21h. o bé al telèfon 93 755 08 37. Preguem que sigui el més aviat possible per poder fer la reserva.
LA BATALLA DE L’EBRE
115 dies a l’Ebre, el sacrifici d’una lleva.
El 25 de juliol de 1938, a les 00:15 h i sense lluna, les forces republicanes van iniciar el pas del riu entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l’enemic. La major operació militar de la Guerra Civil havia començat.
A finals d’abril del 38 va ser mobilitzada la lleva dels 41, anomenada del ‘biberó’ perquè va ser la més jove que va participar a la Guerra Civil. En un principi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol del mateix any ja participava en l’ofensiva republicana a la batalla de l’Ebre. Dels 30.000 joves catalans de només disset anys quevan ser cridats a files, més de la meitat no hi van tornar. La resta, acabada la guerra, corregueren sorts ben diferents. Alguns, exiliats als camps de concentració del sud de França. Altres a les presons i camps de concentració franquistes on anaren a batallons de treballadors repartits per tota Espanya, feren el servei militar a Saragossa, Barcelona, l’Àfrica, etc. Alguns fins i tot lluitaren contra els maquis o foren sorpresos per l’arribada dels nazis a Paris.
Aquesta sortida la vaig preparar per dur els meus alumnes de batxillerat, que tenen l’edat d’aquells nois, i la vam fer acompanyats de l’Assumpta Montellà, historiadora, escriptora i divulgadora dels esdeveniments d’aquells temps a partir dels seus protagonistes de carrer, com es recull en el seu llibre “115 dies a l’Ebre. El sacrifici d’una lleva”. Després l’he tornada a repetir amb els alumnes, i també amb la gent de l’Agrupe fa dos anys. En aquesta ocasió tornarem a combinar senderisme i cultura, caminant per altres rutes complementàries a les que vàrem fer fa dos anys.
Entrarem aquest cop per la banda nord de l’inici de la Batalla. Ens trobarem a Flix per esmorzar i començarem a situar-nos a la riba de l’Ebre, allà podran percebre la gran amplada que té el riu i la dificultat que va representar creuar-lo i més per a molts joves que no sabien nedar en aquella època En aquesta població s’ha recuperat un refugi en el que s’hi recreen el so de les sirenes, dels avions i de les bombes que mirarem de visitar.
Donarem una volta per Ascó i des d’allà ens aproparem a Móra d’Ebre utilitzant el Camí de Sirga que ressegueix el riu. A Móra mirarem de pujar al seu castell, fortalesa medieval que va ser clau en el control del riu i un dels punts centrals en la distribució de material. Si ens quedés temps aniríem a Benissanet per visitar el refugi de la Font Gran, on un audiovisual recull el testimoni d’un grup de dones que van participar en la seva construcció. Acabarem la jornada donant una ullada al poble vell de Corbera d’Ebre i al Coll del Moro de camí a l’alberg.
L’endemà, matí de passejada i lleure pel massís dels Ports. Anirem a banyar-nos a algun toll de la zona, tot caminant una estona. Si tot va bé, dinaríem a Arnes, un poble que amb només 400 habitants,té una vida cultural molt rica. Al Casal d’Arnes farem l’aperitiu-dinar amb unes vistes espectaculars, ja m’ho direu, els que encara no hi heu anat…
Després tornarem als espais de la batalla de l’Ebre per finalitzar el cap de setmana. Directes a les Trinxeres de “Els barrancs”, entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, revivint els darrers dies de la batalla fins arribar al Cementiri de les Camposines, un memorial on hi ha enterrades víctimes d’aquella guerra i on, encara avui,es dipositen les que encara es troben pels camps de la zona.
Fa dos anys, en les jornades d’Arnes ens van informar que aviat es començarien a fer les proves d’ADN per identificar les restes òssies, i que aquestes es “guardarien” en millors condicions fins que fossin identificades els seus familiars… Curiós, parlaven que la millor identificació era la directa, de pares a fills…o néts… però quants joves de la lleva del biberó en tenen de fills? No sé com han anat les coses després d’aquests dos anys però serà molt complicat tornar a lloc…
Manuela Martín
Hora
setembre 14 (Dissabte) - 15 (Diumenge)
Organitzada/ Guiada per
Manuela Martín
2017. AGRUPACIÓ CIENTIFICO-EXCURSIONISTA DE MATARÓ BY CLICKS MACHINE