Contacte

Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Passatge del Pou d'Avall, 1
(cantonada Baixada de les Escaletes)

Horari d'atenció al públic:
Feiners de dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre

Tel/Fax.: 93 755 08 37
Correu: info@agrupe.cat

Apunta't al nostre butlletí i sigues el primer en rebre totes les novetats de l'agrupació.

agost, 2018

25agost(agost 25)6:00 am26(agost 26)9:00 pmMÉS AMUNT DELS 2MIL: PICA D'ESTATS (3.143 m)Ascensió a la Pica d'Estats, Verdaguer i Montcalm pel refugi de Pinet (20 km)

Més

Detalls de l'Activitat

Inscripcions obertes fins el 13 de juliol.

La Pica d’Estats

Aproximació
Si prenem com a referència la localitat ceretana de Puigcerdà, seguirem la carretera transfronterera N-20 (E-9) en direcció a Andorra i Foix. Passarem el túnel de Pimorent i deixarem enrere les localitats d’Ax les Thermes, primer, i Luzenac, més endavant, dirigint-nos a Tarascon, població a la que no cal accedir-hi, ja que tot just a la seva entrada, trobem una rotonda que mena a Vicdessos i Auzat, per la carretera D-8, que agafarem. Un cop al nucli d’Auzat, la carretera gira a l’esquerra, passant per una planta embotelladora d?aigua i perd la senyalització del paviment. Anirem endavant fins arribar al petit poblet de Marc, que deixarem a la dreta per seguir carretera amunt uns 200 metres, on a la dreta surt un trencall que mena a l’Artiga, per la D-66, que agafarem, fins arribar a una zona habilitada com a estacionament de vehicles, davant mateix d’una corba tancada a la dreta, arran les aigües del riu, que fa estona que seguim. Ens trobem a 1.215 m. d’alçada i ja veiem una sèrie de rètols que ens indiquen les rutes a seguir, entre elles la del refugi de Pinet.

Descripció de la ruta
El camí d’inici és ample, està marcat amb pintura groga (de fet tota l’excursió segueix aquest color) i va per la riba esquerra del riu, passant per una petita resclosa, fins arribar a una cruïlla, on a mà dreta surt el camí de pujada al Pic Rouge de Bassies. Nosaltres seguirem aigües amunt fins travessar un pont de pedra, on el riu salta per les roques, entrant ja de ple al Bosc de Fontanal, impressionant fageda que ens acompanyarà força estona. Deixarem un trencall que porta a les Cascades de l’Artiga i de cop veurem com el sender guanya una notable inclinació, tractant-se d’una pujada forta i directa, entre els arbres. A l’arribar als 1.375 m., el camí surt una estona del bosc i ens permet veure a la llunyania la bonica serra que forma la carena entre el Pic Rouge de Bassies, a la dreta, el Pic dels Tres Comtes, al centre, i el de Puntussan, a l’esquerra. A partir d’aquí, la pujada és una mica més suau, fins i tot amb algun tram planer (hi ha poquíssims en tota l’ascensió al cim), deixant el bosc a l’alçada de la cota 1.630. El sender torna a enfilar-se per un terreny herbat fins arribar al Pla Nouzére, on hi ha un orri de pedra pels pastors.Ens trobem a 1.690 m. d’alçada, encara no a la meitat de camí del refugi. Passarem una doble tanca de filferro pel bestiar i cal parar compte, ja que pocs metres més enllà trobarem una bifurcació, junt a un pi solitari. Si seguim rectes, paral·lelament al torrent que ens queda per sota, agafarem el camí tradicional i directe de pujada al refugi, però hi ha una alternativa, força interessant, que és agafar el costerut sender que s’enfila per l’esquerra (fins i tot amb fites de pedra més evidents), que ens ha de dur a l’Estany Sourd, situat a 1.937 m. d’alçada, tractant-se d’un bonic llac de forma circular, voltat de terreny de pastures, on trobarem una font al costat d’un refugi dels guardes forestals, amagat en un petit bosquet, situat al punt on el torrent aboca les seves aigües al llac. El camí segueix per aquest indret, primer per un petit replà, per enfilar-se decididament en direcció a una planúria superior, molt evident, on si parem compte podem veure la punta de la teulada metàl·lica del refugi. El sender presenta un pendent notable i sense treva va guanyant alçada (fins ara poques giragonses haurem fet), per arribar sobtadament al perímetre superior de l’Estany de Pinet, a 2.240 m. d’alçada, on veiem la futurista forma del seu refugi, que ens ha de servir d’aixopluc per a passar-hi la nit. És un edifici aixecat l’any 1.992, molt ben condicionat i confortable, amb tota mena de serveis (www.refugedupinet.com).L?endemà cal aixecar-se d’hora, ja que ens espera una llarga jornada. El camí que ens ha de dur al cim de Catalunya s’inicia sortint del refugi en direcció al torrent que alimenta el llac. Primer fa una curta baixada i aleshores canvia de direcció a l?esquerra, pujant decididament, paral·lelament al barranc per on baixen les aigües que provenen de l’Estany d’Estats, anomenat Valleta de Barz. És un tram de pujada directa, seguint les fites de pedra que marquen el camí. Aproximadament a la cota 2.400, arribem a un pilaret o fita de pedres, on el camí inicia un tram més planer, que travessa un torrent que baixa força directe al barranc, fins apropar-nos a la cubeta glacial en la que es troba l’Estany d’Estats, a 2.415 m., al que no hem d’arribar, ja que ens trobem uns 25 metres per sobre d’ell. A partir d’aquí el sender comença a pujar fort, separant-se cada cop més del llac, fins arribar a un punt on canvia d’orientació, decantant-se a l’esquerra, passant per un tram de tartera, que ens deixa davant mateix de l’Estany de Montcalm, tancat per la Punta de Montcalm, que amb els seus 2.940 m. d’alçada destaca a la serralada. Ens trobem a 2.557 m. i ara el camí s’enfila per la riba del llac, fa un gir a la dreta i ens deixa en un dels trams més feixucs de l’excursió. Cal anar parant compte amb les marques de pintura i amb les fites, per pujar per un pendent pedregós, força inclinat, que ens farà guanyar metres ràpidament. Un cop arribem a un petit pla, a 2.770 m., amb un paravents circular de pedra, on s’acaba la ferma pujada, ja tenim al davant el perfil del massís de la Pica d’Estats i el Montcalm a la seva esquerra. Seguim els contraforts d’aquest darrer cim, fixant-nos amb els senyals de pintura i les fites, per un terreny rocallós, durant una estona, en lleugera pujada fins arribar a un petit estanyol, que bona part de l’any es troba glaçat, que cal voltar, fins que, desprès de saltar un grupet de roques, tenim al davant un canal on per la nostra dreta s’incorpora el camí que ve del Port de Sotllo i la seva congesta de neu permanent. Per tant, a partir d’ara compartim el sender de pujada amb els excursionistes que provenen de la Vall Ferrera.En aquest indret tenim dues possibilitats. Una és seguir el camí evident, que en costerudes ziga-zagues, per l’esquerra del barranc, ens deixa al Coll de Riufred i un cop dalt, seguir cap a la dreta les fites que ens duen a la base de la Pica d’Estats. La segona via consisteix en passar cap a la dreta els blocs de granit del barranc i seguint les fites de pedra i els senyals grocs de pintura, fer una diagonal per sota la carena del coll, per arribar a un punt on els dos camins coincideixen. Aquesta segona opció, tot i fer-se per un tram de tartera, és força més curta i directa. A l’indret on les dues vies s’ajunten, a uns 3.040 m. d’alçada, veiem al nostre davant clarament la senda que hem de seguir, que va pujant en curtes giragonses fins deixar-nos al collet que separa la Pica d’Estats del Pic Verdaguer. Aquí el camí desapareix pràcticament i hem d’arribar al cim buscant el millor pas per les roques. És un tram curt que ens deixa a l’allargassat i estret pic de la Pica d’Estats, on destaca la seva creu metàl·lica i les diferents plaques recordatori que anem veient pel rocam. La vista que se’ns obre al davant, si el temps ho permet, és amplíssima, tant per l’alçada del pic, com per la seva situació. D’aquesta manera, cap a l’oest podem veure el Pic de Baborte, la Punta Alta o el Pic de Peguera, més al nord, el Montroig i el Tuc de Certascan amb el seu gran estany, i encara més al nord, el massís de Bassies, i el proper Pic de Sotllo. Ja al vessant més oriental de l’Arieja, òbviament el Montcalm sobresurt de forma notòria, mentre que més al sud-est, tenim els pics andorrans de Tristaina, Estanyó, Pessons, Casamanya, Medacorba i el Comapedrosa, per acabar tancant aquesta volta el Monteixo, entre d?altres cims, estanys, valls i muntanyes que queden a l’abast del nostre inacabable horitzó. Òbviament no podem oblidar en el mateix cordal la Punta de Gabarró, que amb els seus 3.114 m., completa la tríade del massís, encara que el seu accés és força més aeri i requereix d’una certa tècnica.La baixada la farem pel mateix camí, però un cop arribats al collet que està sota el Pic Verdaguer, aquest es veu tant a prop, que val la pena pujar-hi, ja que en menys de cinc minuts haurem fet un altre cim del massís, de 3.131 m. d’alçada, i tindrem una altra perspectiva de l?entorn, tant de la Pica d?Estats com del Pic de Sotllo. Òbviament, la tornada es pot fer seguint a l’inversa la ruta de pujada, però, de la mateixa manera que la visita al Verdaguer sembla obligada, també podria considerar-se l’ascensió al Montcalm, ja que el tenim al davant, sent molt evident la traça del camí que duu al seu cim. Per tant, desfarem el que hem fet, és a dir, baixarem les giragonses, i un cop a la carena horitzontal ens decantarem a la dreta en direcció al Coll de Riufred, i un cop aquí, a 2.978 m., enfilarem les dretureres giragonses que ens han de deixar al cordal que porta al cim del Montcalm, de 3.077 m. d’alçada, muntanya situada íntegrament dins de l’estat francès, d?aquí que sigui considerada el cim comarcal de l’Arieja. El seu punt zenital és completament diferent del de la Pica d’Estats, ja que aquest és ample i pla, amb un paravents circular de pedra al seu bell mig. La perspectiva del massís del que venim i el seu entorn nord és complerta, quedant-nos per sota l’aresta que porta a la Punta de Montcalm i la vall que ens ha de dur altre cop al refugi de Pinet. Cal destacar dues escletxes que hi ha al cordal de pujada, que ofereixen unes vistes espectaculars.Per tornar a trobar el camí que hem fet servir de pujada, davallarem per les curtes ziga-zagues, passarem el Coll de Riufred, fins desviar-nos a la dreta en el punt on els camins de la Vall Farrera i de l’Arieja es separen, pràcticament a la cota 2.900, just per sobre del petit estanyol glaçat, que encara no veiem. Degut a que la baixada és molt llarga, no està de més fer una aturada al refugi, per agafar forces i encarar amb més ànims els poc més de mil metres de desnivell que ens han de deixar al lloc on tenim el vehicle.

Temps aproximats de pas
De l’Artiga a l’Estany Sourd : 2 hores
De l’Estany Sourd al Refugi de Pinet : 1 hora
Del Refugi de Pinet a l’Estany de Montcalm : 1,45 hores
De l’Estany de Montcalm a la cota 2.770 : 20 minuts
De la cota 2.770 al Canal de Riufred : 25 minuts
Del Canal de Riufred a la Pica d’Estats : 50 minuts
De la Pica d’Estats al Pic Verdaguer : 10 minuts
Del Pic Verdaguer al Coll de Riufred : 20 minuts
Del Coll de Riufred al Pic de Montcalm : 25 minuts
Del Pic de Montcalm al Refugi de Pinet : 2,30 hores
Del Refugi de Pinet a l’Artiga : 2,10 hores

Població més propera: Auzat, MarcLloc de sortida: aparcament de l’ArtigaDistància: 20 kmDesnivell de pujada: 2.080 m.Temps: 1a jornada 3,5 hores (pernocta al refugi de Pinet, 2.240 m); 2a jornada 10 horesDificultat: altaSenyalització: Senyals de GR i marques groguesRuta circular: noMaterial: crampons i piolet (excepte ben entrat a l’estiu)

Hora

25 (Dissabte) 6:00 am - 26 (Diumenge) 9:00 pm

Calendari GoogleCal

agenda

Contacte

Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Newsletter

Apunta't al nostre butlletí i sigues el primer en rebre totes les novetats de l'agrupació.

Detalls de l'Activitat

Detalls de l'Activitat

Hora